Harmonia i transcendència

De Montserrat Abelló es va dir una vegada que era una jove poeta de vuitanta anys. De Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959) es podria dir que ha estat un poeta madur des dels 25 anys, quan va debutar amb el llibre Vida endins (1984), fins enguany que treu Memòria de la llum i a través d’una quarentena de títols. Poesia madura en el sentit de completament desenvolupada i així mateix seriosa, ponderada, mediterrània pel que fa al món a què s’obre persistentment i construïda amb paraules de concreció marmòria que accentuen la seva eficàcia comunicativa (somni, silenci, albada, mar...).

Es veu que Duarte defuig els extrems: no vol semblar eteri ni, contràriament, hermètic. No vol focalitzar-se en l’existència diària ni en la pura teoria. El nostre autor es mou en una dimensió meditativa i espiritualitzada, en una esfera vital al marge de les circumstàncies immediates. En definitiva, quan escriu versos que aspiren a “transmetre un sentit de transcendència” (definició que manllevo de Robert Archer al pròleg del nou llibre).

Duarte s’ha caracteritzat per una expressió concisa, sense adorns, reduïda al primordial. La immoderació d’escriure pot portar a la repetició. Fet i fet, als humans ja ens agrada la repetició. El mateix folklore poètic n’és un clar exponent.

La seva trajectòria poètica compacta i coherent no revela trencaments, però sí variants, per exemple un grup de llibres que s’interessa per les cultures hebrea o egípcia, o un grup inspirat en el treball d’altres artistes, o compost en col·laboració. Memòria de la llum es mig inscriu en aquesta modalitat. Es tracta d’un poemari doble: la primera part, Cavalls de llum, conté vint-ivuit poemes guiats per l’obra de l’artista argentina, arrelada a Catalunya, María Helguera (1943), artífex de la imponent escultura-instal·lació Cavall de Troia. La segona part, Memòria de la llum, n’ofereix vint-i-vuit més, però aquests de motius diversos, com ara viatges o lectures, en sintonia a vegades amb el ric i estimat paisatge del Mediterrani, o amb certa sensibilitat japonesa.

Infatigablement, el món d’ordre, de factura lírica i sense estridències de Carles Duarte continua prenent forma.