De la teosofia a la nova era

La Societat, creada a finals del segle XIX, ha influït en una gran quantitat d’artistes i intel·lectuals des de Krishnamurti fins a Aldous Huxley, i continua inspirant altres moviments A finals del segle XIX una misteriosa aristòcrata russa va deambular pels santuaris del Tibet per rebre coneixements esotèrics, conèixer mestres ocults i fundar una secta que seria el germen del renaixement espiritualista del segle XX.

Helena Petrovna Blavatsky pretenia que els seus mestres ocults Kuthumi, Morya i d’altres li dictessin els llibres que va escriure, dos patracols increïbles titulats La doctrina secreta i Isis sin velo. Increïbles en sentit real i figurat: s’hi recull la història desconeguda de la humanitat, les seves races, els seus avatars búdics, els seus mags i profetes. Són l’Enciclopèdia Britànica de l’esoterisme.

A Amèrica es va associar amb el coronel Olcott per escripturar la Societat Teosòfica el 1875, que es va difondre pel món. A Barcelona tenien seu a la llibreria Maynadé i qui això escriu encara va conèixer les filles del senyor Maynadé que vivien a prop de la Via Laietana, darrere la comissaria de policia.

La Theosophical Society va sobreviure a Blavatsky i als intents de desprestigiar-la, que van ser aferrissats i no inversemblants. A la seva mort es va fer càrrec de la Societat l’activista anglesa Annie Besant, que va ser sufragista i fundadora del laborisme anglès amb Sidney i Beatrice Webb.

Besant es va associar amb l’Olcott de torn, el notori –pels seus escàndols– Leadbeater i van fundar la casa mare de la teosofia a Adyar (Madràs, Índia). Leadbeater va veure un nen hindú preciós a la platja i no va parar fins que els seus pares, de casta brahman, li van confiar l’educació de Jiddu Krishnamurti. Annie Besant se’n va enamorar de tal manera que el va voler proclamar el nou Buda. Krishnamurti va evitar aquella barrabassada dissolent l’orde de l’Estrella d’Orient el mateix dia que Besant els havia reunit tots per proclamar-lo Maitreya, el Buda del futur, el nou messies que portaria la humanitat a una new age.

“La veritat és una terra sense senders –els va dir Krishnamurti als estupefactes fidels de l’orde i davant Annie Besant a punt d’un infart–. L’home no hi pot arribar per mitjà de cap credo, dogma, sacerdot, església o ritual, ni tan sols per mitjà del coneixement filosòfic o tècnica psicològica. L’ha de trobar per la comprensió dels continguts de la seva ment mitjançant choiceless awareness (atenció sense intenció), no mitjançant anàlisi intel·lectual ni dissecció introspectiva. La llibertat és pura observació sense intenció. El pensament és temps: neix de l’experiència i del coneixement que són inseparables del temps. Les nostres accions es basen en el coneixement i, per tant, en el passat. El pensament és sempre vell. I aquí us quedeu, jo no soc el nou Buda”.

Aquí hi ha el manifest de la new age. En Krishnamurti es troba el punt d’inflexió entre l’espiritisme dels teòsofs i les tècniques d’autoajuda que caracteritzen la new age. No parla de déus profetes ni mestres ocults, només proposa mètodes d’introspecció mental que cadascú ha de realitzar sobre si mateix. Ell es va passar la vida fent conferències: Adyar a l’Índia, Ojai a Califòrnia, Saanen a Suïssa i tornem-hi. També visitava altres capitals, però aquestes tres eren les seves residències anuals.

De Krishnamurti surten Aldous Huxley i Alan Watts, que teoritzarien plenament la new age a partir del 1940. També cal incloure-hi l’enorme aportació del mestre zen D.T. Suzuki, que seria mentor d’Alan Watts a la societat budista de Londres amb el jutge Christmas Humphreys, el qual havia arribat al budisme per mitjà de la teosofia, llegint Madame Blavatsky a Cambridge. Aquí es tanca el cercle i es produeix el pas de la teosofia al zen.

Aldous Huxley coneix Krishnamurti a Califòrnia quan l’escriptor s’hi instal·la durant la Guerra Mundial. Huxley escriu el pròleg del llibre més important de Krishnamurti que és The first and last freedom el 1954. A partir d’aquesta coincidència, a Califòrnia, on va arribar poc després Alan Watts, es funda el Potala de la new age, que és l’Institut Esalen a Big Sur.

Els grups new age ofereixen seminaris, cursos, recessos i pràctiques de tota mena relacionades amb el desenvolupament interior de l’espiritualitat, inspirat en els mètodes del ioga, del zen i de les tècniques orientals de desenvolupament interior. Sé alguna cosa de tot això perquè hi vaig caure enmig quan vaig estudiar Urbanisme a la Universitat de Berkeley i, atiat pels cartells d’anunci –no hi havia internet–, que n’apareixien un

L’aristòcrata Helena Petrovna deambulava pels santuaris del Tibet a la recerca de saber esotèric

munt pels carrers de la ciutat universitària, vaig assistir a diversos seminaris, conferències d’Alan Watts i el mateix Krishnamurti, el caòtic Lama Lobsang Rampa o el deixeble de Castañeda, Claudio Naranjo.

Si contemplem les fotos dels teòsofs del 1900 i els comparem amb els new age del 2000 podem apreciar un canvi d’imatge tan notable que revela el canvi de contingut. Els teòsofs mantenien un estil i una jerarquia, els new age són polimorfs i van cada un a la seva, explorant aquella terra sense senders que és la veritat. LUIS RACIONERO

ARXIU L’activista anglesa Annie Besant