En el centre del caos

L’obra de Rodrigo Rey Rosa no és autobiogràfica, però la seva biografia apareix reflectida en la seva novel·la i n’és la principal font d’inspiració. Nascut a Guatemala el 1958, de petit va viatjar amb els seus pares per Mèxic i l’Amèrica Central. Va abandonar el seu país el 1977, fugint d’una violència filla de la injustícia que ha marcat tota la seva narrativa. Es va instal·lar a la ciutat de Nova York, on va estudiar cinema. El 1984 va viatjar al Marroc i va assistir al taller literari de Paul Bowles, que va traduir a l’anglès les seves primeres obres i a qui ret homenatge constantment.

Miquel Barceló, per una amistat que neix d’una identificació, ha col·laborat amb ell com a il·lustrador. El 1981 van segrestar la seva mare, de 64 anys, i ell va intervenir directament en el rescat, una experiència que el portarà a escriure El material humano, en què la ficció està dominada per la crònica i l’assaig, com passa a Los sordos (2012), un recorregut per la Guatemala rural i la ciutadana.

Mestre del conte i de la novel·la breu, la seva escriptura es va radicalitzant. Fábula asiática sembla compendiar tota la seva obra: sota l’encant, el prodigi o la meravella, la tendresa i la insinuada sensualitat, batega una tensió creixent, i del misteri del desconegut passem al brutalment revelat. La varietat dels escenaris i la personalitat dels personatges són altres trets notables. La novel·la s’obre amb una citació de Llucià de Samòsata: “Vi otra maravilla aún en el palacio real”, la mateixa que veurem cap al final de la novel·la, amb la presència sensual d’una dona amb “los hombros y los brazos desnudos”. També el corb té una presència misteriosa, amb els seus dots profètics. Però per arribar al possible palau meravellós cal travessar un laberint ple de perills.

La novel·la es desenvolupa a través dels personatges i la relació que s’estableix entre ells. Mohammed Zhrouni té un fill, Abdelkrim, que és un veritable prodigi. Ingressa a la universitat de Massachusetts, on el preparen per ser astronauta, però no aconseguirà ser-ho perquè els americans li rebutgen la nacionalitat per ser massa musulmà.

Una de les figures centrals és l’escriptor anomenat el Mexicano. Ell serà l’encarregat de relatar les vicissituds d’aquesta història, amb una missió semblant a la del protagonista de Caballeriza. Carrie, l’esposa de Buyulud, li passa uns documents d’Abdelkrim, i com que no pot obrir-los al seu ordinador, acudeix a David Singer qui, per a la seva desgràcia, es descobrirà que treballa per als serveis secrets nord-americans. En llegir els documents, Singer es veu obligat a informar el consolat del seu país. El Mexicano se sent amenaçat i s’inicia així una fugida accidentada. D’altra banda, el grec Xeno, que coneix Abdelkrim i el seu interès pels viatges espacials, es queda molt impressionat quan llegeix l’article del Mexicano Fábula asiática ,un relat estremidor sobre cinc nens sirians abandonats en una platja. Ell és qui representa millor l’esperit apocalíptic de la novel·la, convençut que la humanitat ha entrat en un període terminal de desintegració. Rey Rosa, com ja va fer a El material humano, va deixant constància al llarg de llibre de les atrocitats del nostre segle, oferint “la imatge del suïcidi col·lectiu de la raça humana”.

Aquí no hi ha la més mínima demagògia, ni és necessària. El que escoltem és la veu de Mohammed, l’altre narrador, al costat del Mexicano, quan “le contaba a su hijo historias fantásticas y también historias verdaderas”, la substància de què està feta Fábula asiática.

Sota l’encant, el prodigi o la meravella, la tendresa i la sensualitat, batega una tensió creixent