El triomf dels principis

L’escriptoricríticliterariToniMontesinos (Barcelona, 1972) està entrevistant Paul Auster per telèfon. És el 2004. Quan pregunta al nord-americà per les seves principals influències, aquest pronuncia alguna cosa semblant a zorou. No és fins que, després de tirar enrere i endavant l’enregistradora, el periodista entén que es refereix a Thoreau. A partir d’aquí, Montesinos s’interessa cada vegada més per l’autor de Walden ,i el 2011 viatja al seu Concord natal, a Massachusetts. Què fa que aquest filòsof sense mètode sigui tan fascinant? Què ens ha de dir avui la seva aposta per una ètica que faci cas a la intuïció?

L’assaig de Montesinos és una biografia documentadíssima que, alhora, combina la semblança clàssica amb innombrables i apassionades lectures. Defuig els tòpics que persegueixen Henry David Thoreau per abordar el personatge des de les seves relacions (cal tenir en compte que a Concord coincideix amb els transcendentalistes i, en especial, amb Emerson), el seu escepticisme social (des de quina posició rebutja els dogmes de les institucions), la seva espiritualitat unida inexorablement als ensenyaments de la naturalesa, i el seu pensament en acció (des de com es converteix en una icona de la desobediència civil al caminar diari com a pràctica de pensament).

Thoreau morirà als 44 anys. Prou temps per haver desenvolupat una forma de vida que avui, segons Montesinos, encara ens interpel·la. Per no deixar-nos encegar pels impactants avenços tecnològics però, també, per reivindicar una identitat pròpia enfront dels postulats de les masses. Si Thoreau és radical, en efecte, és perquè va a l’arrel del problema, foragitant urgències innecessàries, mecanismes imposats des de fora, i obligacions que no ens permeten una vida autèntica, una vida a l’aire lliure.

Mirar cap amunt és mirar cap a l’interior, com ens recorda Montesinos. I és que Thoreau encarna, segons l’escriptor, l’assimilació del veritable mitjançant l’experiència (fets

El seu pensament encara ens interpel·la per reivindicar una identitat enfront dels postulats de les masses