La Vanguardia (Català) - Culturas
Cada casa, un món
De totes les arts, és potser la més desconeguda pel públic i la que ens afecta més directament. Contemplar-la no costa diners, i tot i així, no sempre s’inclou en els itineraris turístics, més enllà del merament icònic. És l’arquitectura, l’art que més incideix en les nostres vides des del moment en què vivim en cases, pobles i ciutats. Revelar-ne els entrellats i donar-la a conèixer al gran públic és una de les tasques que ha ocupat el periodista Llàtzer Moix (Sabadell, 1955) des que el 1985 una notícia sobre un projecte de Richard Meier a Barcelona vinculés la seva firma a La Vanguardia al món de l’arquitectura. Des d’aleshores, no ha parat. Autor d’obres com La arquitectura milagrosa (2010) o Queríamos un Calatrava (2016), Moix és avui dia una rara avis al món periodístic, on la crítica d’arquitectura en la premsa d’informació general és infreqüent.
Una selecció d’aquest treball periodístic es recull ara a la col·lecció Palabra y paisaje (Àmbit), el tercer volum del qual firma l’autor. Sota el títol De lo extravagante a lo esencial, el llibre reuneix 64 crítiques escrites entre el 2007 i el 2016, just des d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, i on Moix il·lustra el seu concepte del que ha de ser una bona crítica: “Ha de ser molt clara a l’hora d’explicar les decisions que pren l’arquitecte davant el programa de necessitats que li presenta el client”.