La Vanguardia (Català) - Culturas
Una il·lusió esvaïda
Un avortament sobtat al cinquè mes i mig de gestació és una batzegada massa profunda. “Una aflicció sense aturador. Sense volta enrere. Sense poder-hi fer res. Només l’abraçada, profunda i càlida de qui va acompanyar-me des del primer moment i en tot el procés va eixordar per uns instants aquest dolor desbocat que m’emergia de l’ànima i em recordava el ventre buit i les il·lusions foses”.
La dura experiència de perdre el fill que esperava va esperonar la periodista banyolina Bàrbara Julbe, corresponsal de RAC1 i La Vanguardia a les comarques gironines des del 2008, a endinsar-se en el terreny de la ficció i escriure la seva primera novel·la, transferint bona part de l’essència de la seva història a la Ivet, la protagonista d’On em portin els ametllers.
La novel·la comença amb la mort del nadó: “Era el primer instant en què els tres –ell, jo i la buidor– vam quedar-nos a soles”. No en va, en aquest primer capítol titulat Sense tu, i més tard en un altre situat en les darreres pàgines, Per què?, l’autora abandona el narrador omniscient i adopta volgudament la narració en primera persona. Un gest molt íntim que emana maduresa i un profund respecte.
Viatges i descobertes interiors
La Ivet i la seva parella, en Pau, es traslladen a l’illa de Mallorca per començar una vida en comú, lluny de Banyoles i d’uns pares que els aclaparen. Aquesta illa blava de penya-segats precipitant-se al mar, tanmateix, no és l’únic viatge que es presenta: diversos salts regressius ens situen en diversos escenaris de la Guerra Civil, fonamentalment a la batalla de l’Ebre i a Banyoles, però també als hospitals de campanya –on conflueixen històries difícils d’esborrar–, i perfilen amb precisió tota una generació amarada de secrets i silenciada pel pes del deure.
L’ametller és potser l’element que serveix a l’autora per connectar amb la senzillesa de les coses. En qualsevol estadi, en qualsevol època de l’any, només d’observarlos
La periodista es basa en l’experiència personal d’un avortament sobtat per armar la seva primera novel·la
o d’olorar pausadament la seva flor, es pot copsar la quietud i la saviesa que guarda la natura.
On ens portin els ametllers és un llibre delicat, d’una lectura plàcida, que ens ofereix personatges amables, com l’àvia Maria, capaços de commoure per la proximitat que desprenen; un llibre sobre la fragilitat i la pèrdua, narrat des de la intimitat més sincera.