La veritat i la vida

Roberta Marrero (Gran Canària, 1972) es defineix a sí mateixa com a feminista, bruixa i artista. És una figura cèlebre, de les que reben aquella acceptació en xarxes socials en forma de centenars de cors i likes. La seva especialitat és el collage rabiós i el grafisme irreverent. La base són icones, mites i imatges de poder, aquelles que (en paraules de l’artista) mesmeritzen l’espectador, tals com Bowie, Franco, Mao Tse-Tung, Hello Kitty, referents reconeixibles de la política, el Hollywood clàssic o el rock. Marrero els agita i colpeja a la seva coctelera i el combinat resultant és, des del criteri estètic, personalíssim i subjugador. Tot i això, és imprescindible referirse a la persona de Roberta Marrero al parlar del seu treball, ja que aquest, finalment, és un exercici confessional i de despullament. A la seva recent novel·la gràfica El bebé verde (Lunwerg), Marrero realitza un exercici de sinceritat radical per parlar de la seva condició de transsexual.

L’obra de Marrero avui és un regurgitat de les influències absorbides en el seu itinerari vital, un camí difícil en el qual els còmics, el cinema clàssic, les revistes per a adolescents i els mites de la contracultura lliure i feliç van ser la taula de salvació per a un individu que era diferent. El llenguatge de Marrero s’ha anat sofisticant, perfilant temàtiques recurrents com la sexualitat i la mort, l’amor pel sinistre, el feminisme o la toxicitat del mite de l’amor romàntic. Les seves icones del poder bombardejades per referències al sexe, a la mort o al cristianisme són la manera en què desfigura amb brillantor algunes de les mentides sobre les quals se sosté la societat occidental. Roberta Marrero és la veritat i la vida, i alhora, les mentidesilamort.