Llibres i teràpia

Aquests dies en què des d’instàncies oficials arriben nous plans de promoció de la lectura, ens preguntem una vegada més per a què serveix llegir?, i recordem que, com a mínim, per aprendre, per plaer estètic i per entretenir-nos (posin aquests elements en l’ordre que vulguin). Però arriba cada vegada amb més força un quart concepte: com a teràpia.

No és que les diferents creacions culturals no hagin estat aprofitades i gaudides, des de l’origen dels temps, pel seu contingut psicològic i emotiu. La novetat és l’èmfasi que s’està dedicant a aquest últim enfocament. Per al terreny de l’art es va ocupar no fa gaire un volum molt recomanable del sempre subtil Alain de Botton (El arte como terapia, Phaidon, 2014), on analitzava com pintures famoses posen en relleu valors útils per a la lluita diària.

És també el terreny on ha anat a parar l’editor barceloní Jordi Nadal, que en el seu recentment publicat Libroterapia (Plataforma), comença citant una agudesa del crític Simon Leys: “Entre dos cirurgians competents, procuri que l’operi el que hagi llegit Txékhov”.

Existeixen molts llibres d’editors, generalment memòries de l’ofici. El breviari de Nadal, en canvi, es dedica a analitzar quinze lectures des de la perspectiva del creixement personal. De Camus destaca “el compromís amb l’honestedat. Estimar (o lluitar pel just) ha de ser sempre una decisió”. De Viktor Frankl, que “la pregunta sobre el Bé i el Mal és una oportunitat per posar en ordre jeràrquic l’important en la vida”.

André Gide no ens dona permís per ser nosaltres, ens ho exigeix. “Si alguna cosa et toca”, assenyala Emerson, “és perquè ja existia en tu”.

Natalia Ginzburg posa de manifest aquell territori “bonic, complex i la majoria de les vegades ignorat” que és la relació d’un ésser humà amb la seva infantesa. I llegir Pla és “aprendre a mirar”.

En una societat que ha consagrat la teràpia com a element habitual de la vida quotidiana, Nadal aporta un enfocament renovat i útil per a la divulgació literària. La seva lectura es pot complementar amb la del Manual de remedios literarios. Cómo curarnos con libros, d’Ella Berthold i Susan Elderkin (Siruela/Círculo), abecedari de lenitius en lletra impresa “per al dolor físic i l’emocional”.