Novel·les d’artistes

produeix per al mercat local i internacional.

Amb aquests elements, Simone van der Vlugt (Alkmaar, 1966) compon una entretinguda künstlerroman centrant-la en una figura femenina imaginària que ha de batallar en una societat protestant molt patriarcal i tancada. Els pintors ja establerts i amb clientela reconeixen sens dubte en ella un talent genuí i, començant per Rembrandt, li donen un cop de mà, l’admeten als seus tallers i l’ensinistren en les seves tècniques. Però viure exclusivament del pinzell era fins i tot en aquella pròspera Holanda del XVII privilegi de molt pocs, i un fet ho demostra: quan la jove arriba a Delft, va a parar a una posada on l’hostaler és ni més ni menys que Johannes Vermeer (que només per afegiment pinta i exerceix de marxant).

Acabada d’emancipar del jou espanyol, la república neerlandesa és terreny propici per a tota classe d’iniciatives, i és aquell esperit emprenedor que està en l’aire el que copsa aquí formidablement Simone van der Vlugt. Alguns holandesos intrèpids opten per exemple per recórrer món i progressar a les Índies Orientals, i així ho fa sense anar més lluny Matthias von Nulandt, un solter d’or germà dels dos patrons que successivament acolliran la Catrijn, i de qui la jove s’enamora amb captivadora passió. En tot