No estem sols

L’autor d’aquest aparell de suspens i terror va debutar amb el terrible No estás solo. Allà hi presentava la parella protagonista. Ella, una jove subcomissària de Roma que sobreviu a un cas devastador (però encara no sap el que li espera, en aquell i en aquest altre llibre). Colomba Caselli és una dona dura i vehement, com per entrar on ningú no quedarà il·lès. En aquell primer llibre formava parella investigadora amb Dante Torre –imprescindible i fascinant friqui seriosament danyat–, assessor de la policia i, sobretot, un personatge que deixava glaçat el lector.

El “no estàs sol” al·ludia al captiveri viscut per Dante des de petit i que l’ha convertit en un noi carregat de fòbies i fàrmacs, i una ment privilegiada per a la investigació. Cal imaginar això (la ment de Dazieri és especial; ficar deu nois en un contenidor durant anys). Però també aquesta història ens demostrarà que hi ha altres escriptors, que no són autors de novel·la criminal, que fan realitat imaginacions molt més pertorbades. I es fan milionaris amb això.

L’italià Sandrone Dazieri (Cremona, 1964) va ser cuiner –ves a saber si els ganivets esmolats que volen per aquí no van sortir de la seva antiga i meditada solitud als fogons–, autor de novel·les anteriors i guionista de sèries criminals. Aquests dos personatges l’han consagrat internacionalment. I torna amb el seu mateix estil: l’espectacularitat d’una obertura d’òpera tràgica, el recorregut posterior d’una trama que s’introdueix en llocs de fosca imaginació. I d’una realitat esgarrifosa.

El que passa en aquell tren que ha arribat a l’estació de Termini de

Dazieri torna amb l’espectacularitat d’una obertura d’òpera tràgica i d’una realitat esgarrifosa