La Vanguardia (Català) - Culturas
Sordidesa feixista
No era un assumpte només espanyol. És la tesi que el socialista Julio Álvarez del Vayo –ministre d’Estat al gabinet de Largo Caballero– va defensar en una conferència important que va dictar a París a mitjans de gener del 1937. La sala era plena, van assistir-hi nombroses personalitats. La sort de la llibertat a Europa, els va dir, estava en joc a la Guerra Civil. No tenia cap sentit la política de neutralitat de les potències democràtiques. “Los fascistas internacionales proceden de manera muy distinta”. La geopolítica continental estava mutant. Va citar diversos exemples dels interessos estratègics de l’eix RomaBerlín. Exemples com aquest: “En Baleares se ha esfumado discretamente la silueta demasiado ostensible del Conde Rossi, pero han quedado sus servidores”. Si va citar aquell comte, volia dir que l’auditori sabia de qui estava parlant.
Fa 30 anys que Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) va publicar la primera edició de la seva biografia acadèmica sobre el feixista Arconovaldo Bonaccorsi (Bolonya, 1898), que es feia dir Conde Rossi. Era un fruit més de les investigacions continuades i sistemàtiques que el monjo benedictí té en marxa des de fa més de mig segle. El seu estudi sobre el Conde Rossi s’inscriu en la recerca sobre la Guerra Civil a Mallorca, tema del qual n’és l’especialista principal. Ha construït panoràmiques i estudis parcials sobre fets o personatges. El més commovedor és el que va dedicar fa uns anys a l’escriptor republicà Antonio Espina, governador civil que va embogir durant el seu empresonament. Potser el més polèmic, perquè és el més truculent, és aquest que protagonitza el sinistre Conde Rossi. Ara, ampliat, el reedita.
A Mallorca no s’hi va estar més de mig any (entre finals d’agost i finals de desembre del 36), període suficient per crear-se una llegenda negra. En poc temps va protagonitzar afers repugnants (repressió indiscriminada, robatoris i abusos sexuals) i va mantenir diverses polèmiques amb el poder franquista. Es va fer un habitual a la premsa internacional. Tot i que sempre va pensar que ostentava més poder militar del que en realitat tenia (era un megalòman), la seva principal funció fou civil: era un agent de Mussolini amb la missió de feixistitzar l’illa. La sobreactuació en aquesta lògica, bombardejant tota mena de barbaritats als mítings que feia cada dos per tres, va ser la que va posar tothom en alerta. També la diplomàcia europea. A les negociacions entre els ministeris exteriors italians i britànics, com es va llegir a La Vanguardia, el cas Rossi es va posar sobre la taula. Mostrar aquest joc d’escacs és el tema clau d’aquesta biografia.
El personatge era un agent de Mussolini i tenia la missió de fer que l’illa de Mallorca acollís el feixisme