Pere Torné: la vida secreta de les cases

Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879-Flavacourt, França, 1936) va ser conegut com el “pintor d’interiors”, i efectivament una part molt important de la seva producció se centra en els espais domèstics, menjadors, dormitoris, salons, jardins interiors. Una obra singular i personal molt apreciada en el seu moment però que va caure gairebé en l’oblit després de la seva mort, fins al punt que van haver de passar diverses dècades fins que se li dediqués la primera monogràfica. L’exposició que ara li consagra el MNAC constitueix la primera en un museu públic i una ocasió que cal no perdre’s per conèixer uns quadres tan allunyats de les temàtiques habituals en aquest país.

Per les mateixes dates en què Torné Esquius va començar a pintar els seus quadres d’interiors, els artistes nòrdics ja havien convertit el gènere en una de les seves senyes d’identitat. Carl Larsson, Fanny Brate o Hanna Pauli des de Suècia, Carl Holsoe i Vilhelm Hammershøi a Dinamarca van fer d’aquests espais un reflex de la vida domèstica, escenes plenes de tràfecs familiars, nens que juguen a fet i amagar, noies que disposen el servei de taula, assajos al piano. Als interiors de l’artista català, en canvi, no hi ha presència humana, resulta desassossegant com les coses prenen i s’apropien dels llocs dels seus propietaris absents. No hi ha vida? Sí que n’hi ha, la seva pròpia. Al marge de nosaltres.

Dos dels quadres de l’exposició mostren sengles habitacions a París. Es diria que es tracta de variacions sobre una mateixa vista: el sostre amb golfes, la finestra d’estil ventiluz lleugerament oberta, el pa-

01