La Vanguardia (Català) - Culturas
‘Estiu 1993’ és una ficció autobiogràfica. Quan comença a sentir la necessitat de portar la seva història personal al cinema?
De fet, vaig escriure primer la història de la meva mare que va morir de sida a començaments dels anys noranta. Tot i això, quan estudiava cinema a Londres sempre ens deien que havíem de filmar sobre temes que ens fossin coneguts. Allí hi vaig realitzar un curtmetratge sobre dos adolescents que s’enfronten a la mort de l’àvia i em vaig adonar que potser era millor començar escrivint la meva història, és a dir, el meu punt de vista sobre com una nena s’enfronta a la mort i ha d’encaixar en una nova família.
La Setmana Santa del 2014 vaig tornar a casa, vaig buscar fotos de la meva infantesa, vaig parlar amb els meus pares actuals... També vaig llegir alguns llibres sobre processos d’adopció que em van ajudar a concretar la meva història dins l’estructura d’una pel·lícula. El guió va sorgir d’una barreja entre els meus records, el que vaig trobar de nou i el que vaig llegir. Va ser un procés molt bonic perquè també vaig descobrir el punt de vista dels altres personatges: la parella que ha d’acollir una nena i la cosina que ha de bregar de sobte amb una germana. Laia Artigas interpreta la Frida, l’alter ego de la Carla Simón a ‘Estiu 1993’. La cineasta va buscar una nena que s’assemblés al personatge que havia escrit amb l’objectiu que no hagués d’actuar, sinó simplement ser ella mateixa davant la càmera. Alguns dels diàlegs i improvisacions de la jove actriu van ser, finalment, inclosos a la pel·lícula
“El guió va sorgir d’una barreja entre els meus records, el que vaig trobar de nou i el que vaig llegir sobre adopció”
Al film sobresurt el folklore i la vida rural que Simón filma amb un amor inusual en la nostra cinematografia. És, segurament, la primera vegada que gegants i capgrossos són filmats amb la importància que tenen per a la infantesa. La pel·lícula contribueix, així, a reflexionar sobre la dificultat del nostre cinema per integrar la nostra pròpia cultura popular