Xarop per al gueto

El consens sobre l’etimologia del trap és gairebé unànime i remet a les cases semiabandonades d’Atlanta on es trafica amb drogues, veritables trampes del gueto. Tot i això, als Estats Units l’imaginari toxicològic del trap es concreta en alguna cosa molt més específica que el problema genèric de la droga als barris marginals, i s’expressa en una espècie de fórmula magistral juntament amb un parell d’elements específics que, a grans trets, pot resumir-se en: trap = sizzurp + Roland TR-808 + Autotune. El terme sizzurp és una deformació de syrup –xarop–, i denota un beuratge fabricat a base de xarop per a la tos i refresc. L’efecte narcotitzant de la codeïna –un opiaci– i l’hipnòtic de la prometazina –un antihistamínic– que conté el medicament produeixen un estat de relax i benestar morós que es correspon amb el tempo parsimoniós de les cançons del trap i el gust pels sintetitzadors lúgubres, com de pel·lícula de terror de sèrie Z. La centralitat del sizzurp en l’imaginari del trap es fa evident pel gust de rapers dels Estats Units com A$AP Rocky, Gucci Mane o Future pel color morat del xarop, a més de per aparèixer en els seus vídeos sostenint l’icònic double cup, el vas de plàstic extragran del qual xarrupen la seva beguda.

L’oferta farmacològica espanyola no permet fer l’esmentada combinació amb tanta facilitat, per la qual cosa aquesta dolça droga no forma part dels manierismes locals, on se sol substituir per altres variants més habituals com la marihuana.

La caixa de ritmes Roland TR-808, en canvi, és una presència gairebé obligada en el trap malgrat que va deixar de fabricar-se el 1983 (avui dia se’n fan servir diverses versions en software). Els seus timbres peculiars, resultat dels transistors defectuosos que el seu inventor, Ikutaro Kakehashi, comprava de saldo, han fet del 808 un instrument molt popular al llarg d’aquests més de trenta anys (des de Marvin Gaye a Afrika Bambaataa). Amb l’atmosfera amenaçadora dels sintetitzadors, el hi-hat –o charles– superaccelerat del Roland 808, el seu greu bombo i la seva explosiva caixa són la marca de fàbrica de pràcticament qualsevol tema de trap, i l’instrument s’ha convertit en eix discursiu del gènere. Una cosa semblant ha passat amb el software Auto-tune per afinar la veu, que va passar de ser una crossa per a cantants poc talentosos que es feia servir quasi en secret a un recurs estilístic, fins arribar a ser avui un tret distintiu del trap, especialment en l’escena espanyola, on resulta omnipresent fins al punt que artistes com Dellafuente reconeixen que sense aquest software no es dedicarien a cantar.