L’home de la doble ment

El 2007 va aparèixer la novel·la que des d’aleshores és per a mi la ficció més il·lustrativa del drama del Vietnam, exposat cruament des d’una perspectiva nord-americana en la qual no es contemplava l’existència de vencedors i vençuts sinó que, en diferents gradacions, tots els participants en la barbàrie en sortien escaldats. El llibre era Árbol de humo ,de Denis Johnson, molt ben traduït al castellà precisament per Javier Cal- vo. Mai no he tingut ocasió de llegir cap narrador vietnamita que tractés de reconstruir les vivències de la guerra atroç que va inflamar la seva terra asiàtica.

Fins ara que arriba, amb el distintiu del premi Pulitzer, l’autor vietnamita Viet Thanh Nguyen, nascut en un minúscul llogarret el 1971. Se sap que als quatre anys, mentre el règim del Vietnam del Sud amb el seu aliat nord-americà encara resistien les escomeses del Nord marcat ideològicament per Ho Chih Minh i per la saviesa bèl·lica del general Giap, el nen va ser evacuat als Estats Units i ara fa classes de literatura i qüestions racials a la Universitat del Sud de Califòrnia. El cas és que Thanh Nguyen ha escrit un llibre –suposo que en gran part de ficció però històricament consistent– extens, compacte, de nombroses peces encaixades amb destresa, sobre l’època en què el règim del Vietnam del Sud es va rendir davant les forces armades del Vietcong i els nord-americans i els seus aliats van protagonitzar una vergonyosa, caòtica i sagnant desbandada que Thanh Nguyen narra amb vigorós realisme en un grapat de bones pàgines (també traduïdes amb brillantor per Javier Calvo al castellà).

L’interessant és el personatge que ens parla, minuciosament construït de dins estant que a la primera pàgina es defineix així: “Soc un espia, un agent infiltrat, un talp, un home amb dues cares”. En efecte, és, segons la seva mare vietnamita, “el doble de tot”, de manera que en la seva reconeguda dualitat representa la suma final del poble vietnamita per damunt d’ideologies, divisions partidistes o socials. El tipus, el Capità, és l’home de confiança del General del sud que dirigia la policia política i per encàrrec del qual i sota assessorament de la CIA ha aplicat refinades tortures i en l’exili ha executat col·legues convençut de la seva innocència. Al seu torn, el Capità manté informats els seus contactes comunistes; això no obsta perquè davant el seu retorn clandestí al Vietnam de l’oncle Ho sigui aïllat en dures condicions, se l’obligui a escriure una purificadora confessió autocrítica per ser tornat a Occident sota el lema de “continuar vivint”.

Entenc que la gran qualitat del text dens, visceral, que combina la reflexió personal amb la tragèdia col·lectiva, els salvatges esdeveniments que van infligir dolor al poble vietnamita, el van rompre i com a part del cos