La Vanguardia (Català) - Culturas
Futur cultural detox
La trobada cultural Reset llançava un repte temptador en frase del seu coordinador, “Tindrem el privilegi que persones clau del panorama cultural internacional facin de replicants de Blade Runner i tornin del futur per explicar-nos coses que no creuríem”. No tinc cap dubte que és un esdeveniment de molta modernitat i importància perquè el nom de moltes de les activitats està en anglès: a les sessions se les anomena key-notes i prendre un cafetó, net coffee. Perquè aquí no es ve a comentar la jugada, sinó a fer networking. I que consti que estic molt a favor del networking, perquè ha salvat moltes copisteries de barri amb el tragí d’intercanviar targetes en reunions, igual que amb els cromos els diumenges al Mercat de Sant Antoni.
Quan arribo al CaixaForum on es duen a terme les jornades hi ha una sessió wake up a la terrassa de l’edifici. M’hi passo i m’hi trobo alguns assistents, inclòs adoptant postures vagament meditatives. Em conviden a afegir-me a aquella sessió de ioga “per sintonitzar ment i cos i preparar la inspiració de la jornada”, però m’excuso pel reuma. L’amable persona de l’organització em diu que després hi ha “barra lliure de sucs detox”. Jo és que soc de cafè amb llet i sucar-hi magdalenes. Obre les jornades
que ha estat directora creativa de mitjans digitals del Museu d’Art Modern de Nova York. Explica com un portaavions cultural com aquest prova de captar públics i fidelitzar els que el visiten: afirma que la pregunta crucial és saber quin és el nostre públic i posar-l’hi fàcil. La gent fa fotos amb els mòbils a la pantalla del power point on desplega els seus esquemes. Insisteix: “Tu no ets el teu propi usuari”, “el focus ha d’estar en l’audiència, no en la institució”. Jo li pregunto des de la platea si no hi ha perill que un equipament cultural preocupat per atendre les modes culturals que atreuen més públic no pot ignorar manifestacions culturals més rupturistes o minoritàries. “Sí, sí, esclar. S’ha de buscar un equilibri”. Doncs això.
Abans de la següent sessió em passo pel coffee net: hi ha cafè, uns croissants no gaire detox i amenitza una violinista (violí elèctric, que això és el futur!). Un jove amb ulleres verd Hulk em dona la seva targeta i com que no en tinc em disculpo amb una rialleta nerviosa. Un home de mitjana edat amb fulard em dona la seva targeta. Jo, per correspondre, li encolomo la del de les ulleres i es queda ben content. Descobreixo els plaers del bookcrossing de targetes. Per parlar de l’edició del futur en les sessions Zoom tenim
director de Mass Market i Digital a Grup Planeta. Palazzi es cura en salut afirmant que no té una bola de vidre per veure el futur. Però té clar que “el lector és el que mana i se l’ha de conèixer millor per personalitzar cada vegada més els continguts”. Sobretot ser molt creatius: “L’storytelling és la benzina”. Creu que és cert que el contingut és el rei seguint la dita anglosaxona “content is King... però la distribució és King Kong!: només amb el contingut no arribes enlloc”. Sobre coses que vindran, assenyala les novel·les en format WhatsApp: pur diàleg encadenat que ja crea addiccions lectores als Estats Units. Ens mostra una booktuber d’aquest gènere... amb més d’un milió de descàrregues! Palazzi fa una predicció que convé retenir: “Cada vegada l’editor invertirà més a ser propietari del que publica, com fa Netflix generant les seves sèries”.
Té clar que “l’edició, si no es mou, està en una situació fàcilment desintermediable. Només empaquetant continguts d’autors estem condemnats a desaparèixer. S’ha d’anar més enllà”. Veurem canvis, i molts.
Palazzi, Pepe Zapata: Pepe Zapata, Burnette,
ANTONIO ITURBE
Allegra Santos