Fred a l’ànima

La nit del 8 de gener del 1934 neva a Moscou. Alekséi F. Vangenheim, 42 anys, casat i amb una filla, era al cim del seu prestigi. Dirigia el Servei Hidrometereològic Unificat de l’URSS i havia posat el seu saber a favor de la construcció de l’Estat soviètic. La informació que ell i el seu equip obtenien i les expedicions que planificava haurien de permetre, abans que res, la millora de la producció agrícola del país de Stalin i de la por. Aquest era el seu objectiu. “És membre del partit, és un burgès comunista, s’asseu en una infinitat de comitès i subcomitès, presídiums i consells científics”. Però aquella nit, malgrat que ha comprat entrades per assistir a una òpera de Rimski-Korsákov al Bolxoi, no arribarà al teatre. La seva dona ja pot esperar. No tornarà mai. La seva vida ha començat a acabar. Una investigació fal·laç de la paranoica policia política el presentava com a responsable d’una organització contrarevolucionària.

El cas tràgic del meteoròleg Vangenheim és el tema de l’última novel·la –una altra novel·la real– d’Olivier Rolin (Boulogne-Billancourt, 1947). Fixin-se en la data de naixement d’aquest escriptor. Rolin, estudiant de Filosofia i Lletres a París, va ser al cor del Maig del 68. Durant la seva joventut va estar integrat al braç militar de l’organització maoista Gauche Prolétariénne (la mateixa on militava un André Glucksmann, posem per cas). L’ona expansiva d’aquella experiència d’alliberament revolucionari és un aspecte determinant en la configuració del projecte literari de l’escriptor. Desarrelat de manera vocacional, però atent al present com un incòmode intel·lectual parisenc, la revisió crítica d’una llosa ideològica personal i generacional ha estat una constant de la seva obra. Ho va novel·lar a Tigre de paper, per exemple. El reprèn ara, pensant un individu massacrat entre la utopia i el totalitarisme, en aquesta novel·la que fereix l’ànima com un picador de gel tritura el cor.

La història de l’home mitjà que era Vangenheim, un tipus per a res heroic (com tu, com jo), se li va imposar a Rolin durant una de les seves múltiples estades a Rússia. Concretament a les illes Solovietski, al mar Blanc. Allà el 1921, amb Lenin governant després de la Revolució, es va instal·lar el primer camp de concentració del que coneixem com el gulag. Allà, el 2012, va ser on l’escriptor va tenir a les mans un àlbum editat per la filla del meteoròleg: reproduïa les cartes que li va dirigir el seu pare des