La Vanguardia (Català) - Culturas
Un home sol
El seu nom va ser llegenda amb pocs llibres. Els de la sèrie de l’inspector Konrad Sejer, amb títols tan bons com No mires atrás, la van convertir en referència per als autors nòrdics. Poeta abans que novel·lista, admirada per Jo Nesbo i Unni Lindell, Fossum va arribar molt lluny amb aquesta sèrie. Amant dels paisatges quiets, plàcids, a Presagios descrivia –com ningú, com pocs– aquella bonica comunitat de veïns enmig de l’encantadora naturalesa. I el dolor i l’horror. Sejer va evolucionar en cada cas, es va fer avi i la seva millor novel·la és Una mujer en tu camino, en què Karin Fossum (Sandefjord, Noruega, 1954) parla de gent sola i fosca. Però no havia anat mai tan lluny com amb aquest personatge.
Fora de la sèrie de Sejer, aquesta novel·la se centra en un individu que pateix, en les seves paraules, “unes lamentables inclinacions contra les quals fa anys que lluito”. Riktor és infermer des de fa més d’una dècada en un geriàtric de persones en fase final, ancians que gairebé no poden moure’s, impedits, invàlids. En les seves hores lliures, s’asseu cada dia al mateix banc del parc, i observa les vides dels altres.
Fossum narra des de la ment d’aquest paio solitari que mira amb atracció i voracitat la gent que pateix. Potser hauria estat millor tractar-lo de lluny, per augmentar el que hi ha d’incomprensible en el mal. Però per alguna raó Fossum tria ficar-se dins aquella ment, com tria explicar-nos el destí d’aquell esquiador en el gel. Els nostres periòdics mediterranis, no fa gaire, van explicar la detenció d’un infermer de geriàtric. Riktor és més contemplatiu. I és alguna cosa més. Aquella nena invàlida que la seva mare porta cada dia al parc l’atreu d’una manera estranya. L’alcohòlic i la seva petaca també. Al cap i a la fi Riktor necessita amics. Algú que vagi a casa a visitar-lo. I un lector que s’atreveixi –alerta, lector, això és dur, però feu la prova– a entendre’l i escoltar-lo.
L’autora s’allunya de la sèrie de l’inspector Sejer per plantejar-nos una trama fosca amb pacients impedits