La Vanguardia (Català) - Culturas
El secret de Karoline Mayer
M’arriba al correu electrònic la notícia de l’anul·lació de la visita a Barcelona de autor romanès publicat per Periscopi en català i Impedimenta en castellà: “Ara la situació no és la més indicada”, expliquen en un comunicat conjunt. En canvi, amb aquella tossuderia de rinoceront de l’editor ell continua endavant amb el seu acte per celebrar els 10 anys de Plataforma a CaixaForum. El que va començar com una obstinació seva el 2007, a les portes de la crisi, ha acabat sent un projecte editorial consolidat, amb molta personalitat i 600 llibres editats. Nadal, torrencial i inesgotable, ha aconseguit omplir les 400 localitats de l’auditori i hi ha gent que ha de seguir l’esdeveniment per una pantalla des d’una sala annexa. Em colo a la sala VIP, on hi ha autors de la casa com o i un d’ells porta un hàbit de monja i una creu blava. És missionera i autora d’El secreto siempre es el amor.
Quan m’hi apropo m’adono que el secret radica en el seu somriure lluminós, que ho pot tot. Al seu llibre explica com va haver de lluitar contra la pobresa, però també contra la pressió de la dictadura i fins i tot la seva pròpia jerarquia eclesiàstica, fins a convertir-se en una veu destacada de la Teologia de l’Alliberament. El 1990 va crear la fundació Cristo Vive, que atén nens d’edat preescolar sense recursos, dona assistència sanitària gratuïta a 22.000 persones, tenen un alberg per a gent sense casa, centres de desintoxicació, d’atenció a discapacitats sense recursos... La Viquipèdia parla d’ella com “la mare Teresa de Llatinoamèrica”. Ha vingut expressament des de Xile per participar en la celebració de l’aniversari de Plataforma i en la seva exposició diu que “a qui serveixes has que mirar-lo a l’altura dels ulls, no tractar-lo com un captaire”.
Torno a casa llegint el seu llibre: explica com arriba a posar en marxa una llar d’infants en un campament on malviuen 10.000 famílies i acomoda les seves coses en una barraca mig oberta. No hi ha lavabo. No té ni una escombra i per escombrar ha de demanar-la. Però quan a la nit plou i s’inunda tot, s’aixeca angoixada: “Tots els meus llibres tan macos...”.
Per què en un lloc on falta de tot, els llibres són per a ella tan importants? He de preguntar-l’hi i, abans que deixi la ciutat, aconsegueixo trobar-la a la parròquia alemanya de Sant Albertus Magnus de Barcelona. La germana em saluda com si fos un vell amic. M’explica que “com que la gent sabia que m’agradaven tant, quan em feien un regal, moltes vegades era un llibre. En aquell campament vivia en una pobresa absoluta, però els llibres em donaven una gran riquesa”. “Jo de jove era una boja de la lectura! Llegia de tot. M’encantaven les vides de gent amb coratge: la de També les novel·les d’amor. Plorava amb les desil·lusions dels personatges!”. Hi ha dos llibres seus en alemany que encara no s’han publicat a Espanya, Manaments per a una bona vida i Cadascú té un somni al seu cor. Ella ja s’acosta als 75 i està plena de projectes. Em diu riallera: “Mai no és tard per al teu somni”. Quan m’aixeco per anar-me’n agafa la meva jaqueta i l’aguanta per posar-me-la, com si fos la meva serventa. No m’incomodo perquè ho fa riallera i feliç. Costa que entri al nostre cap tossut però fa més de quaranta anys que ella ho repeteix: el secret sempre és l’amor. A veure si Jordi Nadal envia el seu llibre a Rajoy i Puigdemont.
Mircea Cartarescu, Jordi Nadal, Víctor Küppers Álvaro Bilbao, Karoline Mayer, Mayer Joana d’Arc, Alberto Hurtado, Francesc d’Assís...
ANTONIO ITURBE