Teatre de llibre

Per la ronda de Sant Antoni camina un marí arrogant amb una cama artificial molt historiada, armat amb un arpó. Recelós, el segueixo fins que el veig desaparèixer per la porta del teatre Goya. Gairebé la mateixa obstinació que el Capità Ahab per pescar la balena blanca ha tingut el gran per portar al teatre Moby Dick. Quan semblava que la proliferació de monòlegs divertits havia de convertir els teatres en caixes de rialles ximples, la literatura ha tornat a recuperar els seus territoris igual que la selva, quan deixes de tirar-hi brea, rebenta les carreteres transamazòniques amb les arrels. començarà a girar per Catalunya a partir de la setmana vinent amb un treball de nassos en la seva transformació en Cyrano de Bergerac, escriptor i espadatxí del segle XVII, que ja llavors fabulava amb l’arribada d’éssers humans a la lluna. Diderot, pare de l’Encyclopédie, agita la seva perruca empolvorada per la Rambla de Barcelona a l’obra El llibertí, escrita per

novel·lista i dramaturg que, precisament, va descobrir la seva vocació teatral veient una representació de Cyrano de Bergerac. La lorquiana Bodas de sangre es representa aquesta nit a Viladecans...

De totes les arts, el teatre és la que ha plantat més cara a la crisi, amb energia i creativitat, des del microteatre fins a la taquilla inversa. I assistim a una proliferació de noves veus en l’escriptura teatral. Acto Primero és una editorial que s’està erigint en plataforma de nous autors dramàtics. Em crida l’atenció la seva app, on el lector d’una obra pot escoltar la música que se sentia al teatre durant la representació. Al capdavant, hi ha

i Ella, a més d’editora, és autora i ara es representa la seva obra Puntos suspensivos a les Salas Luchana de Madrid, que tenen l’ambient i l’atreviment d’un teatre de barri, però més chic. No és difícil trobar-la asseguda a l’acollidora cafeteria davant d’un dels enormes finestrals que donen al carrer.

Josep Maria Pou Éric-Emmanuel Schmitt, Lluís Homar Daniel Formoso Esther Santos Tello. D’on sorgeix muntar l’editorial?

De l’amor incondicional que li tenim a la literatura en general i al teatre en particular. Volíem aportar el nostre petit granet de sorra donant suport al teatre actual, el teatre d’aquí i d’ara.

Algú es pot guanyar la vida publicant llibres de teatre?

Aquesta és la pregunta del milió! Hi ha el món editorial de les grans editorials a les quals els va formidablement bé i després hi ha un submón d’editorials que fem el que podem per subsistir. Però serà en aquests submons on realment veuràs la passió, l’esforç, l’entrega i l’obstinació, perquè els llibres continuïn existint. I no, no ens podem guanyar la vida amb l’editorial.

Per què creus que vivim un auge de l’edició teatral?

Fonamentalment és a causa del gran moment de creació que estem vivint. Hi ha més propostes, més sales, més espais escènics on poder veure aquestes propostes. En els mitjans de comunicació s’està començant a reconèixer i valorar el terme off. Hi ha obres meravelloses en aquests espais considerats off que no tenen l’opció de créixer perquè no hi ha diners. Podem veure obres en grans teatres que dramàticament són infinitament inferiors.

Alguns novel·listes han començat a explorar el format monòleg o performance... El teatre pot ser un salvavides per a ells?

Vull pensar que quan s’escriu no s’escriu pensant que serà un salvavides de res... si amb aquest salvavides et refereixes a un tema econòmic, sinó perquè en aquell moment això és el que es necessita expressar, d’aquesta manera i en context. Si et refereixes a salvavides com a terme metafòric, llavors et diré que l’escriptura és en si mateixa el millor salvavides que existeix. ANTONIO ITURBE

ARXIU