En la varietat hi ha l’encert

Aquestes tres narracions que recomanem no tenen res en comú, cap fil no les uneix, excepte la qualitat literària. Això ens parla de l’enorme varietat d’opcions que, malgrat les tendències de moda, es percep en el panorama literari actual, un panorama que si per alguna cosa es caracteritza és per oferir una enorme gamma de tendències a la manera d’un enorme supermercat on la narrativa suplanta els productes exposats, fascinants, brillants, com disposats perquè ens els enduguem gairebé sense discriminar. Per sort, la tasca del crític és aquesta, discriminem i a fons. És per aquesta raó que, per a aquest Sant Jordi, se m’ha ocorregut comprar tres narracions. No més. del coneixement. Per això aquesta novel·la s’inscriu en aquella tradició romàntica però temperada ja per temps postmoderns, que D’Ors combina amb talent i fortuna dins de certa concepció lligada a l’experiència cristiana, molt allunyada del nihilisme propi del nostre temps.

Pot dir-se que en aquest sentit aquesta novel·la és la narració autobiogràfica d’un D’Ors que, si no és exactament l’autor, se li assembla. És una novel·la tremenda, ambiciosa, amb centenars de personatges que apareixen en el moment just d’una evolució espiritual, des d’un curiós Oscar Wilde i una no menys curiosa família De Cartes, a Bill Clinton o personatges de ficció, com els magister de El juego de abalorios, de Hermann Hesse. Entusiasmo és una de les grans novel·les del nostre temps i, ara per ara, la millor del seu autor, la més ambiciosa. No és poca cosa. Lo que está y no se usa nos fulminará (Random House) és la darrer títol de l’escriptor argentí Patricio Pron (Rosario, 1975), un autor que es caracteritza per utilitzar l’humor d’una manera intel·ligent, cosa estranya en aquest àmbit. Aquest llibre consta de relats de variada factura que estan units pel nexe comú de pertànyer tots ells a una temàtica literària, temàtica en la qual hi ha present un humor que arriba a la farsa en ocasions i que es mostra en els seus plantejaments bastant gamberra. Són dotze narracions de diferent textura però d’idèntica condició.

Per exemple: un autor anomenat Patricio Pron contracta una companyia de teatre perquè promocionin l’obra d’un escriptor de nom Patricio Pron, el resultat, com poden suposar, és catastròfic; un poeta xilè de fama llegendària es dirigeix oferint lliçons de vida a un jove mentre destrossa una habitació d’hotel a Alemanya; un escriptor redacta el seu perfil a Tinder mentre una nena li desbrossa els terribles secrets de la mort; dos escriptors redacten l’autobiografia de l’altre amb el resultat que era de preveure, una lectora s’obsessiona amb els dos o amb un d’ells, a hores d’ara importa poc... Un amor, d’Alejandro Palomas (Barcelona, 1957), ha estat guardonada amb el premi Nadal d’aquest any. Com ens té acostumats l’autor barceloní, es tracta de tornar a les peripècies d’aquella família creada amb Una madre i Un perro, la família en la qual Amalia exerceix de matriarca, de vegades amable, d’altres no tant, però que sempre és un exemple net per als membres de la seva família que aprenen del seu exemple, malgrat, de vegades, moltes coses. Aquí se’ns explica el casament de la seva filla Emma que coincideix amb la data del seu 73è aniversari. Hi ha mals auguris, però l’enteresa d’Amalia farà que la cosa es resolgui malgrat una trucada que deixa la família, Silvia, Emma, Fer... a punt de l’esclat emocional. Crec que Alejandro Palomas ha escrit la que és, ara per ara, la novel·la més reeixida sobre aquesta família.