El poder de la síntesi

Que el cinema francès travessa un gran moment ho demostren, setmana rere setmana, una successió de pel·lícules que coincideixen a abordar temes de cert relleu social, comptant amb magnífics actors i un plantejament estilístic que combina el sentit d’autoria i la vocació d’arribar a un públic ampli.

Dos exemples recents coincideixen a mostrar el contrast entre la França burgesa més clàssica i conservadora, amb tots els seus defectes però també les seves virtuts, i el nou món emergent de la banlieue multicultural. Les dues pel·lícules, a més, pertanyen al gènere de “cinema d’ensenyants” (o “de classe”) en el qual la producció del país veí és últimament líder, desbancant la nord-americana, que tant havia conreat aquesta problemàtica.

Una razón brillante (Le Brio), dirigida per Yvan Attal, confronta el professor de Dret Pierre Mazard, sobrat, cínic i provocador (el sempre brillant Daniel Auteil), amb una jove estudiant d’origen magribí, Neila Salah (l’actriu i cantant Camélia Jordana), a qui ha de preparar per a un concurs nacional d’oratòria. Mazard intenta convèncer Salah, amb les tesis de Schopenhauer a la mà, de que en la pràctica del dret, i de l’argumentació en general, l’important no és estar de part de la veritat sinó saber persuadir, una visió que repugna a l’alumna... Almenys fins que li toca començar a exercir.

A ‘Una razón brillante’ i ‘El buen maestro’ xoquen la França clàssica i la nova realitat de la ‘banlieue’