La Vanguardia (Català) - Culturas
Permanentment exposats
Ens importa l’opinió que puguin tenir de nosaltres. Tot allò que pensin o diguin quan no hi som condiciona, de manera conscient o inconscient, el nostre comportament i les decisions que prenem. Aquest és el punt de partida i la llosa que arrosseguen els personatges de Clara Queraltó (el Pla del Penedès, 1988), guardonada enguany amb el premi Mercè Rodoreda.
El que pensen els altres (Proa, 2018) és el seu primer llibre i reuneix divuit contes escrits amb un estil planer però amb personatges que adquireixen una dimensió considerable, que s’arrapen a la pell amb una gran facilitat. L’autora ens mostra amb delicadesa fins a quin punt una persona vulnerable, arribat un cert moment, pot arribar a falsejar el relat de la seva vida per la por que suposa haver d’encaixar un judici injust en carn pròpia.
En aquests relats supura un dolor contingut difícil d’explicar, un dol no superat. Hi ha relacions marcades per una pèrdua prematura, fets traumàtics que arrabassen la infantesa; hi ha dones que desitgen altres dones en silenci, hi ha qui s’inventa un passat per explicar la família que no va tenir mai, hi ha qui allarga una mentida creient-se que és veritat; hi ha el fill que ha après a conviure amb l’addicció a les drogues de la seva mare, l’amant que destapa una vida de secrets, el transsexual amb ganes de revenja, pares i fills que no s’entenen, fills que, quan són pares, temen repetir la mateixa història; hi ha el professor perdut, fora de lloc, hi ha la noia que va haver d’aprendre a viure amb la càrrega de ser la que va sobreviure a l’accident; hi ha vides que aviat seran engolides per l’oblit. Però en tots hi ha la por d’enfrontar-se a ells mateixos, d’enfrontar-se als seus orígens, d’explicar-se i justificar qui són.
Queraltó se sap moure bé en el mar fràgil i dolorós de l’ambigüitat, sap aguantar la tensió necessària just abans que es produeixi el trencament, el gir que ho pot canviar tot, però sobretot sap transmetre el neguit de conviure amb una veritat incòmoda que, més tard o més d’hora, sortirà a la llum.
Hi ha dones que desitgen altres dones en silenci o l’amant que destapa un vida atapeïda de secrets