La col·lisió creadora

Joan Miró va tenir una gran capacitat per pertorbar, revelar o transformar la mirada de l’espectador a través de les seves propostes. I va concebre l’art com la millor manera de combatre i de mostrar el seu compromís a favor de les llibertats. Aquell Miró inconformista, experimental, avantguardista, rebel, inunda per primera vegada l’IVAM de València.

En el 125è aniversari del naixement del pintor català, el museu valencià, que ha recobrat la seva identitat i coherència amb la direcció de José Miguel Cortés, ofereix una àmplia mirada del creador. Es tracta d’una ambiciosa exposició amb 200 obres, entre pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques, cartells i peces vinculades a les arts escèniques. Un ambiciós recorregut per les diferents etapes creatives de l’autor titulada Ordre i desordre, Joan Miró.

Joan M. Minguet és el comissari de l’exposició i afirma que “no volíem fer un mausoleu per a un geni, sinó que el va portar a crear un alfabet propi, aparentment senzill, però de gran profunditat”. S’ha volgut, a més, fer-ho mostrant “les contradiccions d’un artista que va proferir la seva famosa frase ‘Je veux assassiner la peinture’ (Vull assassinar la pintura), però que no va deixar de pintar mai”.

El 1973, i en els vuitanta anys, Miró va sentir una necessitat d’indisciplina absoluta i va fer la tela esquinçada, el que els experts anomenen el Fontana de Miró, segons comenta el comissari sobre aquesta tela que presenta uns talls com en algunes de les més conegudes de Fontana. La mostra també inclou una de les seves famoses teles cremades en les quals l’artista català “porta la radicalitat a l’extrem”. L’exposició també reflecteix l’ordre i el desordre en altres llocs de la creació mironiana com el cartellisme, la seva performance pictòrica al col·legi d’arquitectes de Barcelona, el seu treball a l’obra Mori el Merma, la seva visió de les arts escèniques (el ballet, el teatre de titelles) com una prolongació de la seva obra