Dos escriptors, dues guerres, dos mites

J.D. Salinger es va negar sempre que El vigilant en el camp de sègol s’adaptés al cinema, malgrat les moltes peticions que va rebre de productors com Samuel Goldwyn i cineastes com Billy Wilder, mentre que Elia Kazan va intentar infructuosament dur-la als escenaris de Broadway. L’escriptor no va permetre mai que la seva novel·la es convertís en pel·lícula perquè va quedar horroritzat amb l’adaptació del seu conte El tío Wiggily de Connecticut, rodada el 1949 amb el títol de Mi loco corazón per Mark Robson amb guió dels germans Epstein, responsables de bona part del llustre de Casablanca. Si ara el més esmunyedís dels escriptors nordamericans s’assabentés que la seva pròpia vida ha estat portada a la pantalla, s’aixecaria de la tomba ben indignat.

La pel·lícula, titulada Rebelde entre el centeno, es basa en la biografia escrita per Kenneth Slawenski –J.D. Salinger, una vida oculta, publicada en castellà per Galaxia Gutenberg– i se centra en el període formatiu del jove escriptor i en la creació de la novel·la que va aportar-li la fama mundial. La recreació de la seva vida es focalitza en dos grans temes: d’una banda, rastreja l’origen de la necessitat d’escriure i la creació del personatge de Holden Caulfield en l’estrès posttraumàtic que va patir Salinger després de combatre a Europa durant la Segona Guerra Mundial; i d’altra banda, reconstrueix la pròpia forja de l’escriptor, en la qual exerceix un paper crucial el seu professor d’escriptura a Colúmbia, Will Burnett (personatge interpretat per Kevin Spacey, que aquí no ha estat fulminat després del seu escabrós escàndol d’assetjament sexual), qui va descobrir Salinger i va publicar-ne els primers textos a la revista Story. En un moment de la pel·lícula, llança al seu pupil el gran repte: “Series capaç de dedicar la teva vida a escriure fins i tot si només obtinguessis rebuig?”. J.D. Salinger ho va fer, no va obtenir rebuig sinó tot el contrari, i en no suportar l’èxit va optar per desaparèixer.

A part de Burnett, a la pel·lícula hi apareixen uns altres dos personatges crucials en la seva joventut, tots dos vinculats amb The New Yorker: el fundador Harold Ross i el llegendari editor de ficció –i gran novel·lista– William Maxwell; i també surt en pantalla la relació de Salinger amb Oona, la filla del dramaturg Eugene O’Neill, que després es casaria amb Charles Chaplin (objecte del llibre de Beigbeder Oona i Salinger, publicat per l’editorial Amsterdam, en català).

I si en la creació d’El vigilant en el camp de sègol –novel·la fonamental de la narrativa nord-americana de la postguerra que té, entre altres mèrits, el de donar veu literària a l’adolescència i als seus conflictes– va tenir un paper rellevant la Segona Guerra Mundial, en el cas d’Alan Alexander Milne i la creació d’un mite de la literatura infantil anglesa, és la Primera Guerra Mundial la que actua com a detonant.

Milne va combatre en la batalla del Somme, va tornar traumatitzat i amb la desassossegant sensació que tant d’horror que va segar tota una generació no havia servit per a res (va escriure un assaig sobre el tema, Peace with honor). Per recuperarse va decidir allunyar-se de Londres i buscar refugi a la campanya de Sussex amb la seva esposa, el seu nadó i la mainadera que se’n cuidava. De la figura del seu fill, els pelui-

“Series capaç de dedicar la teva vida a escriure si tan sols obtinguessis rebuig?”; i no va suportar l’èxit...