Quan els morts no descansen en pau

Que una història èpica i íntima, profunda i delicada, sobre els efectes del conflicte d’Irlanda del Nord sobre una família catòlica hagi esdevingut tota una fita del teatre britànic recent pot arribar a sorprendre més d’un. The ferryman (El barquer) ho ha aconseguit, amb una faula poderosa, hipnòtica, que es desenvolupa, seguint els dictats aristotèlics, a la cuina d’una masia i en un sol dia, a finals d’agost del 1981, mentre deu presos joveníssims de l’IRA van caient morts en una heroica, tràgica vaga de fam a favor de la unitat d’una illa irlandesa, sense que la primera ministra Margaret Thatcher cedeixi ni un mil·límetre, malgrat el gran impacte internacional.

El text teatral el signa Jez Butterworth, un anglès de 48 anys de pares nord-irlandesos, autor de mitja dotzena d’obres i que concep el teatre com un espai per al dolor i per al dol. L’obra, dirigida mil·limètricament, prodigiosament, entre l’hipernaturalisme i un ambient amenaçador, per Sam Mendes, fundador de la Donmar Warehouse, recordat en el cinema per American beauty, va ser estrenada fa un any en aquest obrador d’autors que segueix sent el Royal Court, a Chelsea, i traslladada de seguida al Gielgud Theatre, al West End, on cada nit el públic l’aplaudeix ben tocat, commogut, amb llàgrimes als ulls. I se’n prepara ja una estrena a Broadway.

Quins són els secrets que amaga aquesta formidable, pertorbadora història que aconsegueix unir la tensió política, la culpa, la impossibilitat del dol, l’amor reprimit i una vitalitat exultant?

L’espaiosa cuina familiar de pagès a County Amagh, detallada amb una precisió hiperrealista, és el marc on es reuneix l’extens clan familiar catòlic format per Quinn Carney, excombatent de l’IRA reformat, la seva dona, Mary, els seus set fills –que inclouen un nadó en escena–, el seu oncle Patrick, gran lector de Virgili i dels clàssics, les dues tietes octogenàries, Maggie Faraway, en cadira de rodes, la ment va i ve, fluctuant, i la furiosa tieta Patricia, enverinada per un odi sec cap a Thatcher. Completen el quadre la Caitlin, l’atractiva vídua i cunyada de Quinn, i el seu complicat fill adolescent Oisin. Mare i fill van ser acollits a la llar fa deu anys, quan en Seamus, el germà d’en Quinn, va desaparèixer misteriosament, poc després que en Quinn decidís abandonar la lluita armada per dedicar-se a la família.

La galeria de personatges es completa amb un líder de l’IRA, Muldoon, el capellà de la família, mediador a qui fan xantatge, i els Corcoran, un tercet de cosins adolescents de Derry, convidats a la celebració, més urbanites i compromesos amb la causa de la unió d’Irlanda del Nord amb el Sud que la família Carney. Amb l’excepció, esclar, de la tia Patricia, amb la seva úlcera i la seva fúria, pendent

Sam Mendes dirigeix aquesta torbadora obra que remet també als clàssics, com ‘Antígona’ o l’‘Eneida’

MANEL GUITART