Bé és un desafiament ètic i polític”

Quan la crisi va esclatar amb tota la virulència a Grècia, l’escriptor i cineasta Pedro Olalla (Oviedo, 1966) ens va parlar directament a través de la càmera del seu ordinador i, des del seu apartament d’Atenes, va sorprendre fent una lectura comparada entre el que significava la democràcia en l’antiguitat i el que significa avui dia. D’aquelles reflexions, i de la seva mirada irrenunciablement humanista, neixen llibres com Historia menor de Grecia o Grecia en el aire, tots dos publicats per Acantilado. Ara, l’hel·lenista ha escrit una carta oberta a Ciceró per abordar els prejudicis que acompanyen la vellesa. De senectute politica apareix precisament quan l’esperança de vida és més gran que mai. Toca, doncs, repensar això que hem anomenat tercera edat.

Galè afirma que “no és vell qui té molts anys, sinó qui té minvades les seves facultats”.

Encara avui, mandrosos per a la reflexió i portats per molts prejudicis, associem a la tercera edat la pèrdua de facultats essencials, la malaltia, la decadència intel·lectual, la inutilitat, l’aïllament, la renúncia al gaudi, l’empitjorament del caràcter i la inflexibilitat moral. Aquest llibre, en canvi, tracta d’argumentar que aquella degradació penosa i desvalguda d’un mateix no és un do funest que arribi amb l’edat de forma inexorable, sinó un procés personal amb un desenvolupament i una capacitat de destrucció i alienació que depenen en gran mesura de nosaltres, com a individus i com a societat.

El seu assaig apareix quan milers de jubilats espanyols estan sortint al carrer per demanar pensions dignes.

Envellir no està renyit amb la virtut política ni és causa de la seva absència, i l’allargament de la vida que la nostra societat experimenta avui no explica el deteriorament moral ni la tendència cap a la insolidaritat; ni explica, per descomptat, les mesquineses dels qui prenen decisions polítiques ni les insuficiències de la nostra democràcia. Més aviat penso que si la democràcia pot semblar-nos envellida, no és per l’edat dels cridats a prendre’n part, sinó per haver perdut, com a projecte polític, l’ímpetu transformador dels seus valors essencials que va tenir en la seva llunyana joventut, quan va començar a forjar-se a Atenes.

Per què valorem més que un polític sigui jove i no vell?

Als qui temen que la longevitat del nostre temps converteixi la nostra democràcia en una espècie de gerontocràcia retrògrada i abjecta, convé recordar-los que en aquesta Europa nostra –on la quarta part de la gent ha complert ja els 63 anys–, els organismes de govern, les cúpules dels partits, el cos judicial i els centres on es prenen decisions, donen a aquesta població d’edat avançada una representació mínima o nul·la. Fins i tot al Senat la gent gran és una escassa minoria!

“La degradació no és un do funest que arribi amb l’edat, sinó un procés que depèn de nosaltres”

Afirma que envellir bé suposa un doble afany.

Sí, en aquest diàleg amb Ciceró tracto d’abordar l’envelliment com un desafiament vital que és alhora ètic i polític. Crec que moltes de les dificultats que afrontem a mesura que fem anys no provenen tant de