París: passejades surrealistes

La primavera del 1934 el poeta i patum del moviment surrealista André Breton passeja amb el seu amic Alberto Giacometti pel mercat parisenc de les Puces. L’escultor adquireix una màscara de metall, l’autor una gran cullera de fusta. Els objectes tindran efectes catalitzadors, ajudant tots dos creadors a perfilar obres en marxa seguint raons oníriques i associatives, en comptes de racionals.

Breton està escrivint sobre l’amor i afirma que “la promesa de qualsevol instant venidor conté tot el secret de la vida, amb la possibilitat de revelar-se un dia agitadament en un altre ésser”. Poc després, una tarda de maig, veu en un cafè una jove “escandalosament bonica”. La segueix pel barri de Montmartre, es decideix a parlar-li i se citen per a la mitjanit. S’estan una llarga estona xerrant al cafè dels Ocells. Després s’entretenen als carrerons del barri de Les Halles. Passen la Tour de Saint Jacques i l’Hotel de Ville, es dirigeixen al Barri Llatí, i arriben finalment al Moll de les Flors.

Breton s’adona que aquell passeig nocturn ha fet realitat gairebé punt per punt un poema anticipatori que ell mateix va escriure el 1923, entorn d’una viatgera imaginària, que “caminava de puntetes” per travessar la capital francesa. Al cap de pocs mesos contraurà matrimoni amb la jove (que es deia Jacqueline Lamba).

Breton i Soupault van relatar les seves aventures nocturnes seguint una dona per carrers misteriosos

Un altre membre del grup surrealista, Philippe Soupault, relata també la seva experiència nocturna amb una atractiva desconeguda. Després de seguir-la per SaintGermain-des-Près, el jardí de Luxemburg i la rue de Médicis fins al Senat, es presenta; ella es diu Georgette. Comencen a veure escenes estranyes. Un personatge molt pàl·lid, vestit de negre i amb barret de copa, baixa d’un landó. Una dotzena d’homes, “vestits com peons caminers”, porten en processó una caixa i llargs carretons amb taulers i bigues. Una dona es posa a plorar davant una estàtua; quatre homes la treuen a empentes... L’endemà s’assabenta que tot això està relacionat amb un crim... També sabrà que Georgette és una prostituta. Però sobretot una figura carregada d’enigmes. “Havia comprès que, per ser bonica i desitjable, s’havia d’identificar amb la nit. (...) És ella –em deia a mi mateix– qui té la clau de l’incomprensible”.

El text d’André Breton, a cavall de la crònica i la prosa poètica, forma part d’El amor loco, publicat a Espanya el 2000 en edició de Juan Malpartida, i que ara recupera Alianza Editorial. El de Philippe Soupault s’inclou a la novel·la Las últimas noches de París, que en traducció de J.I. Velázquez Ezquerra ha publicat l’editorial Jus. Ara que estan tan de moda els llibres de passejades urbanes, val la pena recordar que els surrealistes van ser els que van donar noblesa i, sobretot, els que van infondre misteri, atzar i simbolisme al gènere.