La Vanguardia (Català) - Culturas
Llibres fantàstics
Pujo des d’Arc de Triomf pel passeig de Sant Joan i en un local anomenat La Empanada entro a demanar-me’n una de tonyina (de bonítol, li diuen a Galícia). Però l’única empanada que hi ha és la meva: resulta que és una gelateria. Es diu La Empanada i venen gelats, però tot és possible perquè soc a l’illa màgica de Barcelona: a pocs metres es reuneixen friquis (atapeïda de gadgets retrofuturistes, pel·lícules singulars, còmics i ciència-ficció), Norma Cómics (paradís del lector de còmic i novel·la gràfica) i la llibreria Gigamesh.
La ciència-ficció viu un moment d’ebullició. Allà trobem la històrica editorial Nova ara en l’òrbita de Penguin Random House, els llibres refinadament gòtics de l’editorial Valdemar –que fa poc va complir 30 anys–, la col·lecció Nebulae d’Edhasa o una Minotauro, que després de passar uns anys d’anèmia sacsejada pel gigantisme del grup Planeta torna a connectar amb els lectors del gènere. I s’hi han afegit, entre d’altres, independents com Insólita, el segell Fantascy en PRH, Runas en el grup Anaya o la nova Alethé, segell impulsat per i
des de La Esfera de los Libros. Estic palplantat davant d’un rètol al carrer Bailèn que anuncia: “Vici i subcultura”. Hi entro, per descomptat. A la barra no hi ha una gogó sinó
el llibreter de Gigamesh, que ho sap tot del multivers de la literatura fantàstica. A que té un aire de nen etern, el va atreure de petit l’espasa cimmèria de Conan el bàrbar i després topar per casa amb L’home bicentenari d’Isaac . Un dia, quan tenia 13 anys, va passar per la Gigamesh, i hi va entrar. I s’hi va quedar per sempre. Em fa una ruta guiada per les lleixes de la llibreria com si visitéssim un gabinet de les meravelles: les col·leccions clàssiques argentines, els llibres dels setanta de
els de Valdemar... Al principi dels anys vuitanta lector voraç de ciència-ficció, mentre acabava els seus estudis va posar una improvisada llibreria en un racó de la botiga de ceràmica de la seva mare a la ronda de Sant Pere. Aquest va ser el germen de l’actual Gigamesh i de l’editorial que va fundar el 1999 amb el mateix nom. En els esforçats inicis va publicar un senyor que en les grans editorials l’ignoraven, anomenat Va resultar que després va fer-la grossa amb Joc de trons. Però malgrat les ofertes rebudes després, no ha volgut mai abandonar Gigamesh.
em confessa que si hi hagués un incendi a casa seva i només pogués salvar un llibre, seria una edició de Danza de dragones firmada per Però estiraria l’altre braç per agafar l’edició daurada, numerada i firmada de Transcrepuscular d’Emilio un dels grans del gènere a Espanya. M’explica de la seva vida de llibreter fantàstic que li agrada molt suggerir títols als clients però que de vegades entra gent que sap més que ells (i no és fàcil). Per aquí han passat a buscar llibres
o .O amb qui manté una cordial relació. El xef de la tele és un degustador de ciència-ficció i fins i tot ha prologat la nova novel·la de Juramentada.
Ja vam viure l’explosió de la novel·la postapocalíptica, especialment en format juvenil, i aquest últim parell d’anys la pujada espectacular de la ciència-ficció xinesa amb i Li pregunto què ve ara: “L’afrofuturisme, en una Àfrica del futur amb escenaris exòtics i dones fortes empoderades. L’HBO farà una sèrie amb Who fears death de
i ambientarà la seva trilogia de fantasia fosca a l’Àfrica”. La ciència-ficció és fantàstica.
Fernández de Blas Antonio Torrubia, Torrubia Martin. Guillermo del Toro Torrubia, George Raymond Richard Martin. George R.R. Martin Álex de la Iglesia Alejo Cuervo, Torrubia Brandon Anderson, Cixin Liu Ken Liu. Nnedi Okorafor Marlon James Roca, Bueso, Chicote, Félix Gil Carmen Asimov
ANTONIO ITURBE
Martínez