La Vanguardia (Català) - Culturas
Terror al regne de Kim Jong-un
Corea del Nord –explica D.B. John– és segurament l’únic punt calent del planeta on la CIA no disposa de cap agent encobert per prendre el pols a un enemic potencial, depenent de la minsa informació que li subministra el teòric aliat que sí que disposa de “cavalls de Troia” disseminats pel país: Corea del Sud. Més sorprenent pot semblar que no hagi estat un nordamericà el primer d’ambicionar la publicació d’un thriller literari ambientat en el règim de Pyongyang, deixant-ho en mans d’un gal·lès. “Diria que aquesta falta de tradició va suposar més una benedicció que una càrrega, conferintme uns nivells de llibertat que intueixo que van resultar molt beneficiosos. Durant l’elaboració d’Infiltrada no vaig voler llegir cap novel·la que tingués lloc a Corea del Nord. Quan la vaig acabar em vaig endinsar a El huérfano d’Adam Johnson i vaig quedar enlluernat”. D.B. John i el seu editor anglès es van reunir per prendre mesures extraordinàriesdecaraalllançamentd’Infiltrada. Aleshores, el segell Harvill Secker ja havia reforçat la seguretat de la seva pàgina web contra possibles atacs cibernètics. Van decidir que no col·locarien una foto de solapa i que limitarien la informació biogràfica. Atesa la possibilitat que els lectors prenguessin per deliris ficcionalsalgunsdelselementsdelanovel·la, inclourien una “Nota de l’autor”, on, per exemple, s’informaria que el programa de formació d’espies de raça mixta mitjançant el segrest i violació de dones estrangeres, o el contraban d’or, ivori, dòlars, productes farmacèutics i drogues dures per part de diplomàtics com a única manera de finançar els costos de les seves ambaixades, s’extreien de la realitat, per demencials que semblessin. “Al principi teníem por i vam decidir cobrir-nos les espatlles. Al capdavall, el règim nord-coreà se sustenta en la paranoia. Després hem entès que s’enfronta a problemes molt més urgents que buscar-li les pessigolles a un escriptor desconegut”, assenyala David John (les inicials D.B. no són un recurs profilàctic, només un ardit per facilitar la localització del seu nom per internet) al seu pis del barri londinenc d’Islington, recepció preparada amb berenar que il·lustra el grau de distensió actual.
Infiltrada segueix les aventures d’una jove agent de la CIA que accepta una missió encoberta i mig suïcida a Corea del Nord per investigar com va d’avançat el seu programa nuclear amb l’esperança remota de conèixer la sort de la seva germana bessona, la desaparició de la qual, quan ella era petita, sospita que va ser producte d’un segrest en una platja i no d’un ofegament com diu la versió oficial. La seva història s’intercala amb la de dos nord-coreans: una anciana obligada a traficar al mercat negre per subsistir i un alt funcionari del règim cridat a caure en desgràcia si surt a la llum un acte de traïció d’un familiar. Exemple modèlic de thriller passat pel sedàs d’una documentació ingent i rigorosa, equilibra l’acció explosiva que reclama una adaptació cinematogràfica de pressupost generós
“En algun moment s’esfondrarà per gestos d’obertura que contrarestin el rentat de cervell col·lectiu”
amb el retrat fidel i expansiu d’un règim polític i una societat que desafien qualsevol categoria. El seu responsable assegura haver-se encomanat a dos mestres: Robert Harris, per la seva atenció als detalls rellevants, i William Boyd, per la seva