Contes de la mestressa de casa

El títol em sembla bonic per la seva condició de narratiu: Deja que te cuente constituït per “contes inèdits, assajos i altres escrits” de Shirley Jackson (San Francisco, 1916-Bennington, 1965), aplegats per dos dels seus quatre fills i dedicat als nets i besnets de Shirley Jackson i el seu marit, el professor i crític Thomas Hayman. Un llibre interessant i més que entranyable (es miri per on es vulgui), alliberat de tota mena de lligaments convencionals.

No sé si és rigorosament necessari, però vegem qui va ser la californiana Shirley Jackson. En essència una dona dotada de grans habilitats literàries, formada a la Universitat de Syracuse que es va casar amb un intel·lectual llavors de prestigi, van fundar una família nombrosa i ella no va parar d’escriure contra galernes i sismes, àngels i dimonis, fins que va morir sobtadament de parada cardíaca als quaranta-vuit anys en el súmmum de l’absurd; va escriure sobre qualsevol cosa que tingués davant dels ulls i les vibracions vitals de la qual sonessin en el fons de la seva consciència complexa i alhora lúci- No es va estar de convertir casa seva, la seva cuina, els seus fills i a si mateixa en material literari de primer ordre. Una burgesa amb revestiments d’artista que en els complicats quaranta i cinquanta va provar de millorar el pressupost familiar amb les seves col·laboracions en revistes del prestigi de The New Yorker, Collier’s, McCalls, o populars del tarannà de Mademoiselle.

L’univers de Jackson és extens com la vida que es viu sense condi- cions i que inclou tots els gèneres de la creació –del gòtic al fulletó travessant per la fantasia màgica, l’humor i la ironia dosificades amb formes magistrals– però no es redueix a això.

Fa un parell o tres d’anys es va traduir un relat magnífic de Shirley Jackson: Sempre hem viscut al castell (1962). I el 2015 va aparèixer un llibret fonamental amb el títol de Cuentos escogidos. Hi figurava la peça que impresa el 1948 a The New Yorker, va convertir la literatura de Jackson en un fet excepcional, va ser motiu d’escàndol per a nombrosos lectors i subscriptors de la prestigiosa revista i va catapultar Jackson a la categoria de clàssic de la narrativa nord-americana moderna. Estic parlant d’un conte únic, sorprenent, immarcescible, conegut amb el títol de La loteria. De llavors ençà han passat exactament seixanta anys. No deixin de llegir-lo una vegada i una seda.

NÓRDICA/MINÚSCULA Imatge de l’adaptació gràfica del conte ‘La lotería’ de Shirley Jackson que acaba de publicar la editorial Nórdica Libros, il·lustrada pel seu net Miles Hyman. Aquest pertorbador i estremidor relat que va elevar Jackson a la categoria de clàssic de la...