Quan l’enginy té malnom

A Espanya hi ha més de 2.000 pobles sense cap habitant i uns quants milers més amb una fuga constant de població, a causa sobretot de la falta d’oportunitats per als joves, tant d’estudis com de treball. Petites localitats amb la natura trucant a la porta de casa i amb la solidaritat veïnal i la democràcia directa en la llista dels seus avantatges, però sense prou força per fer arrelar la gent. Pobles, en definitiva, en perill d’extinció.

Un d’aquests pobles és l’escenari principal de la nova novel·la infantil d’Alfonso García Rodríguez (Santa Lucía de Gordón, Lleó, 1946), La capital de los grillos, una obra centrada en els habitants d’El Quinto Pino, principalment els seus nois, que intenten per tots els mitjans impedir que ningú més no marxi del poble. Un lloc on tots són rebatejats amb malnoms –el Badanas, el Moscas, el Matapardales, el Trampas, la Cana...– i on el farmacèutic prepara el seu propi xarop contra la tristesa, però que cura tots els mals. Un poble que podria ser qualsevol dels 17 que integren el Consell de Gordón, una comarca situada a la muntanya central lleonesa els habitants de la qual s’han dedicat tradicionalment a l’agricultura, la ramaderia i la mineria i a la qual Alfonso García va dedicar-li el 2015 el llibre Motes

A El Quinto Pino tots els nois posen l’enginy al servei d’impedir que ningú més no se’n vagi del poble