La Vanguardia (Català) - Culturas
De quan Bowie va ser a València
Rafa Cervera és de València i es dedica al periodisme cultural, especialitat musical principalment; però ni una cosa ni l’altra obligava que València i la música estiguessin presents en el seu debut literari. I si ho estan –que ho estan– són benvinguts perquè el coneixement que té l’autor dels dos elements li aporta seguretat en el terreny que trepitja sense que, en cap cas, la novel·la que ens ocupa es pugui etiquetar ni com a valenciana ni com a musical. Perquè si bé Lejos de todo discorre entre les platges del Saler i les Torres de Serranos i per les seves pàgines i escenaris es passegen David Bowie i el seu col·lega Iggy Pop, la narració és bastant més que això.
D’una banda, som davant d’una història de despertar adolescent que, a diferència de moltes altres, presenta l’adolescència més com un territori dels somnis possibles que com l’espai del desencís prematur. De l’altra, la presència de Bowie a València s’inscriu també en un territori oníric –i fantasiós–, portant la narració més a prop d’una reflexió sobre les inseguretats de l’artista que no pas cap a una –clàssica– crònica del món de l’star-system rocker amanida de localisme.
Amb aquests elements, Cervera construeix una narració de “trànsits i estacions”, en clara referència a l’elapé Station to station de Bowie, el disc que el músic britànic va enregistrar a Los Angeles el 1975 entre línies de cocaïna i que va donar peu a una crisi que, a la novel·la, es transforma en aquest viatge/escapada de Bowie a terres valencianes. Un viatge en el qual l’acompanya, a més d’Iggy Pop, Coco (Coco Schwab, la fidel secretària, assistent i, en gran manera, salvavides del músic, no només a la novel·la sinó també en la vida).
Un triangle de noms cèlebres contrapuntejat pel que formen els altres tres joves protagonistes del llibre: l’anònim narrador, el seu amic El Regónzer i la germana d’aquest, Cala. Els tres adolescents passegen les seves inseguretats per les platges del Saler mentre Bowie passeja les seves pels mateixos llocs, en un joc paral·lel de figures que per moments s’intueixen però que no arriben a trobar-se si no és en l’espai de l’imaginari. Per a uns i per a l’altre, aquell estiu del 76 marcarà un punt d’inflexió en les seves vides. Passant o no per València, Bowie es va redimir a Berlín, on va crear la seva celebrada trilogia berlinesa (Low, Heroes i Lodger). El trio d’adolescents va trobar sort més diversa després d’aquell estrany estiu en què estaven “destinados a encontrarnos, condenados a querernos, en medio del silencio, cerca del mar, lejosdetodo”.