A soles amb el monstre

No és fàcil: es tracta d’un assassinat d’extrema i laboriosa crueltat. I que en reedita un altre que va tenir lloc set anys enrere. Les dues víctimes eren germanes i les dues estaven a punt de casar-se.

I hi ha més detalls importants. Susana Macaya aquella nit gaudia (és un dir) del seu comiat de soltera en un local amb nois on tot s’hi val. Hi havia una cosa que ella ocultava i que, per obra de la investigació després de la seva mort, aquella mateixa nit i de tornada a casa surt a col·lació. No és aquest secret l’únic problema que va afrontar aquesta filla d’una família mixta. El seu pare, Moisés, és un gitano que feia trenta anys s’havia enamorat perdudament d’una paia i havia comès l’error –segons el seu clan– de casar-s’hi. Avui tots dos són pares devastats pel dolor i per la incomprensió davant tal grau de crueltat. Qui és capaç d’alguna cosa així?

No qualsevol policia pot amb això. I la inspectora Elena Blanco és exactament la persona indicada. Un personatge dur, excel·lent investigadora, implacable en la seva manera de tractar i d’anar-se’n al llit amb qui vol. I amb una cosa molt dolorosa en la seva vida personal, que crema a còpia de glops de grappa en la solitud del seu pis heretat a la plaça Mayor de Madrid. A poc a poc s’anirà entenent la seva obsessió –per què hi ha una càmera que dispara instantànies sense parar des de la seva finestra a un lloc de la plaça– i la seva actitud fèrria.

Com a No estás solo, de l’italià Sandrone Dazieri, aquesta autora –o autor; Carmen Mola és un pseudònim– comença la història amb la història d’un nen tancat. No se sap qui és, ni quan va tenir lloc aquell malson d’abandonament en un lloc a les fosques. Però s’entén que allà, a soles amb la monstruositat, trobem la llavor d’aquesta intriga ben pensada i executada.

Els lectors fascinats per Dazieri, i per les més cruels novel·les de Pierre Lemaitre –Alex, per exemple–, s’interessaran també per aquest llibre. Pels camins d’una investigació complexa, ja que, en teoria, l’autor d’aquell primer crim està tancat. De manera que, o hi ha algú que ha copiat la seva manera d’actuar, o la policia va tancar, fa set anys, un home innocent.

De totes les fases d’aquesta investigació, és notable tot el que té relació amb la revisió del cas i amb les entrevistes amb l’antic policia, avui jubilat i malalt d’alzheimer. Perquè alguna cosa ens diu que en algun racó de la seva fugissera memòria hi ha la clau de tot plegat. Quant a Elena, i tenint en compte el sorprenent final d’aquesta novel·la, és molt possible que sapiguem més d’ella.