Wild wild Osho?

Espiritualisme materialista: potser sigui aquest el concepte clau d’Osho. Si als anys seixanta i principis dels setanta el moviment hippy és eminentment precari, a mitjans dels 70 i durant els 80 s’aburgesa, es gentrifica.

És aleshores quan el guru indi rebenta el nou mercat de l’espiritualitat amb el seu discurs que concilia la llibertat del cos (nudisme, sexe sense límits), la teràpia espiritual (meditació dinàmica, vida en comunitat) i el luxe capitalista (el màxim emblema del qual era la col·lecció de Rolls Royces del mestre).

“La meditació era un producte”, diu a càmera Sheela, la mà dreta d’Osho en aquella època i la protagonista de Wild wild Country; i afegeix: “Però a mi no m’interessava meditar, a mi m’agrada treballar”. Ell en sabia de finances, prossegueix, i es va adonar de seguida que per al seu projecte filosòfic i empresarial era molt millor el flux de dòlars que de rupies. Aviat van crear un banc. I van començar a centrar-se a captar advocats, economistes i arquitectes del món occidental, gent capaç de dissenyar i mantenir una enorme comunitat. Van buscar territoris a l’Índia, però la presidenta Indira A dalt, la gran trobada d’Osho i els seus seguidors, els rajnishes (gent taronja), pel seu característic vestuari, després seria vermell, marró o rosat. A l’esquerra, l’arribada d’Osho en un dels Rolls Royce que col·leccionava. A la dreta, la carismàtica Sheela (secretària i portaveu d’Osho), en un dels seus amenaçadors discursos a la TV Gandhi no permetia la realització d’aquells grans projectes al mateix temps immobiliaris, agropecuaris i religiosos. Aleshores es van adonar que als Estats Units la llibertat religiosa i el dret a la propietat privada sí que permetien l’assentament.

Per això van adquirir un ranxo en un indret perdut de l’estat d’Oregon i van fundar una comunitat on fos possible des de prendre el sol nus fins a menjar en una pizzeria, des de meditar fins a innovar urbanísticament i tecnològicament, una mena de quibuts postmodern, que ràpidament va posar la por al cos a la població local. D’aquell conflicte entre els nord-americans conservadors i cristians, d’una banda, i els indis aliats amb nord-americans new age, de l’altra, parla el documen-