La Vanguardia (Català) - Culturas
Jo sí que hi vaig ser...
Va ser precisament als primers anys 80, després de provar amb el ioga, quanemvaigassabentar,primeratravés d’un llibre, de l’existència d’Osho. Més tard a través del contacte casual a la Rambla de Barcelona amb els primers occidentals que tornaven aleshores de l’Índia, vestits de vermell i profundament canviats per l’experiència. No va passar gaire temps entre això i el moment d’embarcar-me en un viatge iniciàtic amb un grup d’amics en un veler que va sortir del Moll de la Fusta d’una Barcelona preolímpica, i que em portaria rere dels seus passos. Primer, per mar fins al Carib i, a continuació, en un periple de nou mesos des d’Haití i Puerto Rico fins a la comuna d’Oregon, als Estats Units, on Osho s’acabava de traslladar, i on finalment el vaig arribar a conèixer.
En estades successives, un total de divuit mesos, vaig prendre part d’aquest experiment comunal, que només puc qualificar d’aventura única i meravellosa. Gent procedent de totes les nacionalitats unida en la persecució d’una utopia: la construcció d’una ciutat inspirada en la visió d’un nou món conscient. I va resultar convertir-se en una immensa font de creativitat, malaguanyada al final, tant per les polítiques internes i les contradiccions de la pròpia organització com per la pressió de l’autoritat del govern nord-americà durant l’era Reagan, que no va poder suportar l’èxit d’una empresa així.
Quan aquesta aventura va arribar a la seva fi, es va obrir una altra etapa en la meva vida però la meva vinculació amb Osho va continuar i quan aquest va tornar a establir-se a l’Índia el 1987, vaig tornar al seu costat per passar novament llargues temporades i formar part de la següent fase de l’experiment.
Per la meva vinculació amb el món literari, des del primer moment vaig ser conscient del valor de la seva obra, per la qual cosa una conseqüència natural a la meva tornada a Occident va ser promoure’n la publicació. Primer com a traductor, més tard com a editor i, finalment, quan el fenomen editorial va assolir prou desenvolupament,comalseurepresentantliterari.
Paradoxalment, amb la seva desaparició física, en les últimes dècades la seva obra ha gaudit d’una expansió Traductor, editor, escriptor i agent literari especialitzat en misticisme, espiritualitat i noves tendències insòlita al món sencer. Traduït actualment a 58 idiomes, en espanyol són una dotzena els editors que han apostat per publicar-la, la qual cosa, a més, l’ha convertit, en autor best-seller, un autèntic referent.
Però, qui és Osho?
Místic contemporani, modern mestre zen, va dedicar la seva vida a compartir la seva visió a través de xerrades públiques i als experiments comunitaris que es van formar espontàniament al seu voltant.
En aquestes xerrades va parlar del diví i l’humà, proposant una visió que sovint va xocar amb els costums i els condicionaments socials del moment, però que en essència vessaven saviesa i intel·ligència.
Considera la meditació com la ciència del món interior. Osho, a més, aposta per la transformació individual com a fonament per a un veritable canvi social.
Addicionalment, als anys setanta va crear una sèrie de tècniques, les “meditacions actives” i d’altres. El darrer any de la seva vida va desenvolupar les anomenades “teràpies meditatives”. Totes pensades com a instruments que permeten a l’home del segle XXI desfer-se de les seves inhibicions i traumes, d’una manera ràpida i efectiva, i així poder accedir al silenci i als beneficis de la meditació.
El secret d’Osho
Però quina és la recepta d’Osho? Quin ingredient secret inclou perquè hagi produït adhesions tan lleials o, al contrari, reaccions tan virulentes? En què consisteixen els ensenyaments d’Osho?
Com ell mateix diu: “El meu missatge no és una filosofia o una doctrina, el meu missatge és una alquímia de la transformació”, “ho he dit tot i tot el contrari, perquè no us pugueu aferrar a les meves paraules”.
Osho ens ensenya reverència per la vida i per la natura. Ens ajuda a recuperar el sentit del misteri i la capacitat de meravellar-nos. Ens convida a deixar de pensar i, en comptes d’això, començar a experimentar. Les seves paraules són una crida a la responsabilitat individual i fa de l’inconformisme una actitud existencial imprescindible per evolucionar. La meditació ens ajuda a recuperar la mirada innocent del nen combinada aquesta vegada amb la saviesa del savi. I ens posa en contacte amb una nova dimensió més profunda de la llibertat personal.
Finalment ens recorda que l’essència de la vida està més allà de les paraules i que la millor manera de definir-la és com una celebració. Som nosaltres els qui hem abandonat el jardí de l’Edèn. I som nosaltres els únics responsables de recuperar-lo.
Un somiador...? Sens dubte.
Gent de totes les nacionalitats unida en la persecució d’una utopia: la construcció d’una ciutat inspirada en la visió d’un nou món conscient