Joc d’ombres

Clara Usón (Barcelona, 1961) es va llicenciar en Dret i va exercir com a advocada fins que deu anys més tard va decidir abandonar la professió per l’escriptura. En el seu cas, va ser una feliç decisió, com ho mostra una trajectòria sempre coherent i sempre en contínua evolució. Ja a Corazón de napalm (2009), premi Biblioteca Breve, apareixen els trets més notables de les seves novel·les posteriors: els conflictes familiars, on el fill s’escapa de casa als tretze anys fugint de la seva madrastra, una extravagant pintora; la importància de l’època en què han viscut, que marca els personatges; digna admiradora de Vargas Llosa, hi ha una diversitat de veus, que protagonitzen diferents històries; i finalment, la ficció s’alimenta de fets reals, allò que amb freqüència –com passa a La hija del Este (2013) o a Valor (2016)– exigeix una rigorosa investigació.

Per descomptat, cada novel·la presenta conflictes molt diferents, com passa de manera radical a El asesino tímido, en què la complexitat o la diversitat d’històries no està renyit amb una atractiva claredat. S’estableix una sèrie de relacions fèrtils entre diferents escriptors a qui uneix l’obsessió pel suïcidi (uns assassins tímids, a parer de Pavese), les biografies fascinants i la figura de les dues protagonistes, Sandra Mozarowsky (Mozarovski a la novel·la) i la mateixa Clara Usón. El primer suïcidi és el de dos enamorats italians que esperen l’arribada del tren per llançar-se a la via i a l’entremig graven en un radiocasset els motius de la seva decisió. Narrat amb enorme eficàcia, la història no s’integra al conjunt si no és pel tema del suïcidi. Té, doncs, el valor d’un pròleg. Virginia Woolf escriu a la seva amant Vita Sackville-West: “Mira qué cosa tan interesante. De repente me he encontrado pensando en la muerte con una intensa curiosidad”.

És sabut que Pavese es va llevar la vida en un hotel de Torí, dramàtic gest registrat a L’ofici de viure. Per Camus, que va morir molt jove en un accident de cotxe, el suïcidi és un tema filosòfic, relacionat amb l’absurd i el contrasentit de la vida.

Menció a part mereix el geni de la lògica matemàtica Ludwig Wittgenstein, entossudit a posar fi a la filosofia com Joyce va voler posar fi a la novel·la a Finnegans wake. Aquí troba un intens espai privilegiat. Fill d’un pare autoritari i

Oruña, al més pur estil Agatha Christie, ens brinda la continuació de la sèrie policíaca que es va iniciar amb ‘Port amagat’; aquest cop la protagonista es capbussarà en el món dels fenòmens paranormals

EMILIA GUTIÉRREZ La novel·lista barcelonina Clara Usón