La Vanguardia (Català) - Culturas
Valentina i els fantasmes
La creadora de la tinenta Valentina Redondo, de la Guàrdia Civil de Cantàbria, va conquistar els lectors amb la primera novel·la d’aquesta sèrie, Port amagat. Allà va conèixer la seva parella d’avui, l’Oliver, enmig d’una investigació que conduïa a episodis durs de la història d’Espanya. I des d’aleshores –el va seguir Un lugar a donde ir–l’aparició d’aquest jove mig anglès en la vida d’aquesta noia racional i plena de determinació ha atorgat un càlid matís a la seva feina d’investigadora.
Un dels grans valors d’aquesta sèrie és el valor del paisatge. María Oruña (Vigo, 1976) és advocada, va néixer a Galícia i continua vivint a Vigo, però com Dolores Redondo amb la vall del Baztan, a Navarra, ella també va aturar la seva mirada en un altre paisatge. Una precisa mirada a la costa cantàbrica que, aquest cop, se centra en Suances i en un palau que va existir de debò i que ara està en ruïnes. El palau de l’Amo és el lloc del crim –més d’un crim– i on no fa gaire –en aquesta ficció– s’ha instal·lat el seu únic hereu, un escriptor que, estant de tornada, s’hi passeja entre murs carregats d’història. També tornarà als fets que van tenir lloc en la seva adolescència.
No és habitual que en una novel·la policíaca s’interposi un relat d’iniciació, en un llunyà estiu quan el Carlos hi passava les vacances. Això és el que passa aquí i, sincerament, el relat és encisador i venen ganes d’oblidar que, al capítol se-
L’escena del crim és en un palau de la costa cantàbrica, habitat per un sospitós escriptor