La Vanguardia (Català) - Culturas
El cant de les sirenes
El Londres de finals del XVIII que apareix en aquesta història té molt de llibertí. Recorda el d’algunes novel·les de Sarah Waters, com El lustre de la perla o Falsa identitat, també ambientades a la llum de les espelmes i amb una certa tirada a la carnalitat. A diferència de Waters, amb una trajectòria literària ja sòlida, als trenta anys Imoges Hermes Gowar (Londres) publica amb aquesta la seva primera novel·la, el germen de la qual trobem en una suposada sirena guardada al Museu Britànic, on l’autora va treballar al seu dia i per a la qual va imaginar una història que justificava la seva enigmàtica condició i la seva presència en algun gabinet de curiositats en els anys en què aquells s’estilaven.
Aquí el propietari de la sirena en qüestió, arribada d’ultramar, és l’armador Hancock, un personatge de costums poc llicenciosos. Espera un dels seus vaixells amb la corresponent càrrega, però al seu lloc li endossen aquella raresa amb l’anunci que pot treure-li un gran partit econòmic, ja que sempre hi ha qui es deixa temptar pels misteris marins. Seran la sirena i la curiositat que aquesta desperta les que propiciïn la trobada de l’armador amb Angelica Neal, atractiva cortesana –és a dir, prostituta– a qui
La criatura fantàstica resulta ser en aquesta obra un element transformador per al destí dels protagonistes