Vida literària a Querétaro

El vuitcentista Teatre de la República de Querétaro és ple de gom a gom. Dalt de l’escenari, l’escriptor egipciamericà André Aciman explica la gestació de la seva novel·la Llámame por tu nombre, recentment portada al cinema per Luca Guadagnino. “Tenia al cap una bonica casa a Bordighera, que havia pintat Monet. Vaig decidir novel·lar-la, posant-hi gent a dins. Primer vaig pensar en una història noi-noia, però em semblava massa predictible, de manera que la vaig convertir en noi-noi; un d’ells havia de ser un catalitzador d’impressions, que li arribaven en forma de desig”. Comença el col·loqui. Un estudiant li mostra el seu entusiasme, “vaig estar una setmana plorant després de llegir-la”. Li pregunten si és autobiogràfica. “Totes les meves novel·les són construccions, connecten experiències d’èpoques i llocs diferents de la meva vida”, confessa.

Aciman, savi i “feliçment malenconiós”, és una de les estrelles del Festival Hay de Querétaro, que se celebra per tercera vegada. Amb una mitjana de 25.000 assistents, és l’últim incorporat a la xarxa de festivals literaris Hay de Llatinoamèrica. El primer va ser el de Cartagena, a Colòmbia, i va sorgir d’una reunió promoguda per Carlos Fuentes amb els responsables del Hay britànic –fundat el 1988 en una localitat de Gal·les– perquè ampliessin la seva tasca als països de parla hispana, segons m’explica la directora Cristina Fuentes. Se li van sumar després l’espanyol de Segòvia i el d’Arequipa al Perú, municipis de

Carlos Fuentes va impulsar el primer festival Hay llatinoamericà, a Cartagena, Colòmbia