La Vanguardia (Català) - Culturas
Històries de família alemanya
Van tenir una feliç idea el 2014 quan a Alemanya, més exactament a Wiesbaden, van decidir commemorar els cinquanta anys de la mort del periodista (havia estat corresponsal del Frankfurter Zeitung a Berlín) reeditant la novel·la canònica que el narrador Bernard von Brentano (Offenbach am Main, 1901-Wiesbaden, 1964) havia publicat el 1936 amb el títol Theodor Chindler. Hi explicava –amb enorme vigor narratiu– la història d’una família burgesa alemanya instal·lada a Neustadt en els anys cruels (sobretot els duríssims hiverns) de la Gran Guerra, quan la capital del Reich no era del tot conscient de què implicava la seva capitalitat en aquestes circumstàncies tràgiques. D’altra banda, el catedràtic dr. Theodor Chindler, el patriarca de la respectable família de classe mitjana centreeuropea en què es troben representades la majoria de les opcions ideològiques i personals d’aquella Europa en crisi, és de sòlides conviccions religioses –representa el centrisme catòlic al Reichstag– unides a una ambició política i materialista gairebé fora de tota lògica. Per la seva banda la matriarca, Elisabeth, bastió del més compacte conservadorisme que estima amb bogeria els seus fills però és incapaç d’acceptar la ruptura de la tradició que comporta la guerra.
Des d’aleshores passen moltes coses, i la majoria humiliants, doloroses; les pugnes ideològiques deriven en radicalismes i violència, els camps de batalla són focus de podridura i incentiven l’odi vers l’enemic, la migració massiva, la repulsió vers el “diferent”. Fa molt de tot allò; hi va haver una segona Gran Guerra general, més milions de morts, oceans d’odi; del 1914 ençà, ens hem habituat a la fisonomia del caos; ja ni ens escandalitza.
Doncs bé, quan em disposo a escriure sobre Theodor Chindler de Brentano, a la portada del diari apareix la inquietant notícia que a Chemnitz, al land alemany de Saxònia, després d’un lamentable aldarull de carrer amb víctima alemanya, s’havien produït tres dies de cacera al migrant per quadrilles de feixistes que rememoraven lliurement deliris de xenofòbia dels quals va ser víctima el mateix Brentano i van portar -lo a l’exili. Gràcies a això va escriure la novel·la a Suïssa que ha resistit força bé les inevitables macadures del temps. A la seva època se la va voler comparar