La musa de Gustav Klimt

Alguns quadres són famosos pels obscurs secrets que guarda la seva creació, com el de Dorian Gray, el retrat que envellia per ell gràcies a un pacte amb el diable; altres per trencar estereotips, com la serigrafia de Marilyn Monroe de Warhol, s’han convertit en autèntics fenòmens artístics, però, què té d’especial La dama d’or de Gustav Klimt per ser un dels quadres més populars i cars (135 milions de dòlars) del món?

L’autora Laurie Lico Albanese (Nova York, 1959), col·laboradora a The New York Times, s’ha aventurat a revelar l’emocionant història de dues dones jueves: Adele Bloch-Bauer –protagonista del retrat– i la seva neboda, Maria Altmann, una supervivent del nazisme que va lluitar per recuperar el llegat de la seva tia i va convertir el seu cas en un dels més sonats de la història de l’art modern.

La novel·la es construeix a partir d’aquestes dues veus femenines: coneixem l’Adele mentre narra com la seva infantesa i adolescència de nena prodigi es veuen marcades pels límits que li suposa la condició de dona, fins que contreu matrimoni amb Ferdinand Bloch i aquelles fronteres que li impedien d’accedir a l’erudició es van desdibuixant. En aquell moment coneix l’imparable Klimt, i cau rendida davant les seves obres convertint-se en la seva musa i en tota una experta del moviment simbolista. Una època daurada per a la vida cultural de Viena, submergida en el caràcter avant-

ARXIU ‘La dama d’or’ de Klimt en primer terme, en una exposició a París