La Vanguardia (Català) - Culturas
Sabates desaparellades
Melcior Comes (sa Pobla, Mallorca, 1980) ha escrit un novel·lot: una d’aquelles obres que no són possibles sense pit i bufera. És la que fa set de la seva trajectòria que ha tingut un munt de premis, inclosos el Josep Pla, el Ciutat de Palma i el Sant Joan BBVA. Una novel·la llarga, panoràmica, a partir de la història de l’escriptor que no se’n surt i fa de negre. Un dia el passat retorna: ha mort Dora Bonnín, una actriu i cantant dels anys setanta, la mare del seu amic d’adolescència. Li cau l’encàrrec d’acabar-ne les memòries. A partir d’aquí retroba l’amic, en Leo, en coneix la xicota, i es troba cada cop més embolicat en una trama que ens duu, per una banda, als anys setanta, a la història d’un grup d’extrema esquerra que va matar un empresari franquista i, per l’altra, a una empresa familiar de calçat d’Inca que acaba sent una gran multinacional.
Pots pensar en l’atemptat a Joaquim Viola, pots pensar en Camper, en Maria del Mar Bonet i en Maria Tubau. Pots pensar en molts referents de la història contemporània de Catalunya i de Mallorca, recompostos en una ficció pura. Un dels aspectes més destacats és la progressivitat de l’argument, el fet que es vagi desplegant, com si el llibre fos un cub i anessin caient cares fins arribar a tenir un tauler o un mapa. Passem d’un retrat del noi que no acaba de tirar endavant, enforquillat per la crisi, a un retrat molt convincent de la relació amb l’amic, que s’obre cap a altres personatges i altres èpoques. Ara sobresurt l’empresari, ara la filla executiva, ara el germà bessó, ara l’antic amant de l’actriu, ara la nena de filla i la seva amiga, les dues lolites, ara la senyora gran que és a la residència, ara el fill de la senyora que és gerent a la fàbrica de sabates.
Els diferents estils se succeeixen i es complementen. Té parts molt ben dialogades, i d’altres que, a través de la superposició de trames, veus i personatges, ens fan giravoltar amb un punt de deliri. El resultat, és clar, és un retrat de Mallorca com a thriller o com a joc d’escacs. Però més enllà del retrat balzaquià i sociològic, és una bona novel·la de personatges, amb una atenció delicada a les relacions entre pares i fills. M’ha sorprès moltfavorablement.