Fils, cadenes i dames fortes

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) va començar a escriure a mitjan anys vuitanta i d’aleshores ençà ha publicat més de vuitanta obres adreçades a primers lectors, a joves i a adults. El seu debut es va produir el 1986, amb la novel·la juvenil Cul de sac. El 1987 va ser un any especialment prolífic, marcat per tres premis literaris de primer ordre: va guanyar el Recull de Blanes, per El gust del cafè; l’Andròmina, per Vol nocturn ,iel Ramon Muntaner, per Dos cavalls. Així començava una carrera de fons en la qual la visió de gènere ha tingut un pes rellevant.

Entre les seves obres infantils i juvenils més reconegudes destaquen Així és la vida, Carlota (que va obtenir el 1990 la menció d’honor de l’International Board on Books for Young People i va ser finalista del premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de les Lletres Espanyoles), El diari lila de la Carlota (menció d’honor de la Unesco el 2003), El rastre brillant del cargol (2014), La venjança dels panteres negres (2015) i El llibre de les emocions per a nenes i nens (2017).

En el terreny adult, Lienas ha aprofundit en temes com la sexualitat, la prostitució, la violència, la discriminació, la maternitat o les noves famílies, i, especialment, en els conflictes psicològics que se’n deriven. En són una mostra les novel·les Anoche soñé contigo (2001), El final del joc (premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes 2003), Atrapada al mirall (2007) i Un tresor amagat (2016), els reculls d’articles Rebels, ni putes ni submises (2005) i Pornografia i vestits de núvia (2007) o l’assaig divulgatiu Vull ser puta (2006).

Dues trames, quatre dones

Seguint aquesta constant temàtica, tan vinculada al feminisme i a la lluita de gènere, Lienas dedica la seva darrera novel·la, El fil invisible (premi BBVA Sant Joan 2018), a quatre dones: dos personatges de ficció, Júlia Coma i Yvonne Le Goff, i dues dones reals, la cristal·lògrafa i química Rosalind Franklin i la pintora surrealista Remedios Varo.

El llibre, presentat en forma de dietari i narrat per la Júlia Coma, una jove guionista de documentals, aglutina dues trames interessants que es van resolent en paral·lel. D’una banda, el lector s’endinsa en un misteri familiar que la Júlia destapa durant la seva estada al mas familiar, situat a l’illa bretona de Batz, on ha estat convidada per celebrar el centenari de la seva besàvia Yvonne Le Goff. D’altra banda, la mateixa protagonista deixa constància del procés de documentació i redacció d’un documental sobre la descoberta de l’estructura de l’ADN. La investigació la condueix fins a la Rosalind Franklin, una científica que va quedar injustament relegada per la història de la medicina però que va tenir un paper destacat en la troballa de la doble hèlix. Franklin va aconseguir una fotografia nítida de l’ADN que va ser clau perquè els científics James Watson i Francis Crick poguessin avançar en la seva investigació i, finalment, l’any 1953 en publiquessin els resultats a la revista Nature, fet que, anys més tard, els va valdre el premi Nobel.

Els personatges femenins de Lienas —psicològicament molt ben treballats— són dones fortes, lluitadores i amb caràcter, amb una vida lliure i poc convencional, que han de combatre el sistema patriarcal i masclista. En aquest llibre, la maternitat travessa moltes trames: hi ha la dona que decideix ser mare i se sent satisfeta; la que va ser mare i va perdre els fills; la que ho vol ser però no pot; i la que ho pot ser però no vol.

Una altra dona central és la pintora surrealista que signa el quadre Harmonia: Remedios Varo. Aquest quadre oníric, carregat de simbologia científica, li serveix com a pretext per introduir la tasca d’una artista poc coneguda a la seva època. La imatge pictòrica mostra un personatge que col·loca objectes en un pentagrama de fils de metall i que mira de trobar el fil invisible que uneix totes les coses. En un segon terme també hi és representat l’atzar que intervé en els descobriments científics.

És aquest mateix fil imperceptible que busca el personatge del quadre de Varo el que troba l’autora i fa servir per teixir aquesta història sobre la identitat, els orígens i les troballes.

El treball de Rosalind Franklin va ser una peça clau per al descobriment de l’estructura de l’ADN