L’ofici d’escriure

Aquests mesos han coincidit a les llibreries uns quants llibres en què els escriptors parlen del seu i a partir de l’11 d’octubre podrem també comptar amb les consideracions del desaparegut en el que és el seu llibre pòstum: ¿Por qué escribir?, que recull textos (alguns d’apareguts en llibres anteriors i altres d’inèdits) que giren entorn de l’ofici literari. Roth el va practicar amb una passió obsessiva, no concebia la feina d’escriptor de cap altra manera que com una entrega total i extenuant. Ho diu a L’art de la ficció (que va publicar el 2017 en català L’Altra Editorial i la primavera passada Salamandra en castellà): “Has d’escriure en lloc de viure”. Interessants, emotives i plenes d’humilitat les reflexions de Salter: parla més dels altres escriptors que d’ell. Acaba de publicar-se Una vida en palabras, en què la professora danesa

fa un seguit d’entrevistes en profunditat a Hi ha un consell d’allò més austerià: porta sempre un llapis a sobre. I ho il·lustra a la seva manera, amb una història: quan era petit i estava obsessionat pel beisbol va topar amb el seu jugador més admirat, una figura gloriosa. Es va plantar davant seu per demanar-li un autògraf... i no tenia llapis. Des d’aleshores, ja no va sortir mai de casa sense un. “Els anys m’han ensenyat que si duus un llapis a la butxaca hi ha moltes possibilitats que algun dia estiguis temptat d’utilitzar-lo”.

Els consells d’escriptura dels escriptors tenen suc, tal com explicava la setmana passada Begoña Gómez Urzaiz en un dossier d’aquest suplement. En una revista de distribució gratuïta anomenada Pànxing, trobo una entrevista a l’escriptora i periodista Explica que “em vaig fer una biblioteca preciosa a casa per escriure... i allà s’ha quedat. No hi escric mai, allà. El periodisme el faig a la cuina i la literatura al llit. Em llevo d’hora, cap a les 6 i escric al llit fins a les 9 o les 10”. Castells, que se solidaritza amb el títol de la publicació, diu que “la literatura li demana recolliment”. I és que la vida de l’escriptor és més casolana del que pugui pensar-se. té un decàleg de 13 consells per a qui vulgui posar-se a escriure. Podria pensar-se que l’autor de l’amoral novel·la El club de la lluita aconsellaria pràctiques extremes o extravagants, però en el seu consell segon ens diu: “Alternar la tasca mental que suposa escriure amb la física de fer la bugada o rentar els plats et proporcionarà les pauses que necessites perquè t’arribin noves idees i percepcions. Si t’encalles i no saps com continuar la història... neteja el lavabo”. No és tan ferotge el lleó com el pinten, o l’escriuen. Castells impartirà pròximament uns tallers d’escriptura per als lectors de La Vanguardia.

Tampoc no té pèrdua el llibre de 50 consejos para ser escritor. Tot seguit uns quants: A fer punyetes la gramàtica, però només si coneixes la gramàtica per endavant / La primera frase t’hauria d’obrir la caixa toràcica en canal / Has que dedicar-li temps: si no hi ets, les paraules no apareixeran / La invenció no consisteix a explicar mentides, sinó a forjar l’autèntic / Hauràs de trobar el detall sublim / No descuidis la teva humilitat ni permetis que es torni arrogància...

En un congrés d’escriptors celebrat a Florida, va conèixer Ell li va regalar El quadern vermell, en què s’explica la història de l’autògraf frustrat per la manca d’instrument. El jugador de beisbol Willie Mays, ja retirat, va resultar que era veí seu a San Francisco. Ella li va fer arribar el llibre i ell es va emocionar, va agafar una pilota de beisbol i l’hi va firmar. Al cap de 52 anys, Amy Tan li va regalar la pilota firmada de Willie Mays a Paul Auster pel seu seixantè aniversari. ANTONIO ITURBE

ÀLEX GARCIA Paul Auster