Un pop ve a sopar

Quan vaig llegir la sinopsi que acompanya la contracoberta de Lily y el pulpo vaig pensar que Steven Rowley (Portland, 1971) no havia escrit un llibre per a mi. M’agraden els gossos però no soc una amant apassionada dels gossos. Així que introduir-me en l’univers d’un jove gai amb aspiracions d’escriptor l’atribolada vida amorosa del qual es veu interrompuda pel càncer previsiblement terminal de la seva mascota no em semblava una pla atractiu. Però ho vaig fer. I encara que l’obra –la primera de Rowley– és una declaració d’amor incondicional al seu gos, cal reconèixer-li la brillant manera d’abordar un tema delicat sense caure en la sensibleria i la llàgrima fàcil. No és un llibre escrit amb lirisme. És un llibre cristal·lí, àgil, ple de ràbia, cinisme, humor i amor, i la barreja dona com a resultat un relat apassionat i èpic.

No és la primera vegada que escolto o llegeixo que algú amb càncer s’hi refereix amb un eufemisme. El bitxo, la cosa, el bony... Aquí, en Ted, l’afligit amo de la Lily, una gosseta salsitxa de dotze anys, descobreix un dia qualsevol assegut al sofà de casa que la seva mascota té un pop al cap. Però no un de qualsevol. Aquest és un ésser intel·ligent, sarcàstic i malèvol capaç de treure de polleguera en Ted, qui emulant Cate Blanchett a la pel·lícula Elisabeth sobre els primers anys de regnat d’Elisabet I, li etziba puny en l’aire: “Hi ha un huracà dins meu

“El pulpo se ríe de mí. Sigue divirtiéndose con la escena de Lily follándose mi pierna. Junguiano”

que arrasarà Espanya si goseu desafiar-me”. La guerra contra el pop ha començat.

Steven Rowley ha treballat com a escriptor independent, columnista de diaris i guionista. Originari de Portland, Maine, actualment resideix a Los Angeles, ciutat on transcorre aquesta la seva primera novel·la, basada en la pèrdua de la seva mascota amb el mateix nom. Pels seus carrers deambula en Ted, ca-