Gilligan i l’obra mestra

Vince Gilligan va estudiar cinema a la Universitat de Nova York. Va treballar en aquell àmbit i va veure estrenada alguna pel·lícula. Els seus primers treballs a la televisió van ser com a guionista d’Expediente X. De fet, alguns dels directors i tècnics de la seva primera obra mestra, Breaking bad, els va conèixer en aquella època, els anys noranta, quan es va generar el caldo de cultiu que va acabar evolucionant en la tercera edat d’or de la televisió.

Un dels episodis d’Expediente X que va escriure, titulat Conduce, col·locava l’agent Mulder a l’interior d’un cotxe amb un tipus molt antipàtic, antisemita, que havia de conduir cap a l’Oest o si no li esclatava literalment el cap. “Es necessitava un actor que pogués interpretar un carallot, un ignorant desagradable i fastigós, però que, malgrat tot, al final has d’acabar lamentant que mori”, explica Gilligan en el perfil que li dedica Brett Martin a Hombres fuera de serie (Ariel). I prossegueix: “Seleccionar els dolents és fàcil. Seleccionar un dolent a qui els espectadors li tinguin simpatia és molt més complicat”. L’actor escollit va ser Bryan Cranston. Sí: el mateix que anys més tard trobaria el seu paper definitiu com Walter White.

Després Gilligan va passar diversos anys treballant en projectes televisius dolents i a la pel·lícula Hancock (sobre un superheroi rondinaire i alcoholitzat). Cobrava molts diners, però li desesperava no saber mai si el que estava escrivint arribaria a rodar-se o no. Un dia del 2005, mentre parlava per telèfon amb el guionista Thomas Schnauz, amic dels vells temps d’Expediente X, les seves vides van fer un gir de 180 graus. “Potser podríem ser relacions públiques de Walmart”, va dir Gilligan. “Potser podríem comprar una caravana i convertir-la en un laboratori de metamfetamina”, va dir Schnauz. “Quan ho va dir, al meu cap va aparèixer la imatge d’un personatge fent exactament això: un personatge qualsevol que decideix tornarse dolent i convertir-se en delinqüent”, culmina Gilligan la reconstrucció dels fets. La imatge va ser tan forta que va penjar el telèfon i va començar a prendre notes. El projecte va adquirir una força brutal. Estava convençut que havia trobat un nou sentit professional, artístic, vital, gràcies a la història d’un professor d’institut que comença a cuinar drogues de disseny.

Però la idea i el guió necessitaven una gran productora per convertir-se en realitat. Abans de firmar amb AMC, Vince Gilligan es va reunir amb Sony per al canal TNT: no es van atrevir amb la metamfetamina. Després va anar a Showtime, però li van dir que estava emetent Weeds, una sèrie sobre una mestressa de casa que per la seva viduïtat es veu obligada a dedicar-se al tràfic de marihuana (Gilligan ni tan sols sabia que existia). Encara està esperant la resposta d’HBO. A FX l’argument els recordava massa el de Weeds. Però finalment algú que va defensar la sèrie en aquell canal va passar a treballar a l’AMC. I li va trucar. Li van explicar que estaven rodant el pilot de Mad men. I els hi va encantar el guió. I van firmar el contracte. I les altres coses són història de la televisió.

Gràcies al seu bagatge en la indústria cinematogràfica i teleserial, Gilligan tenia a l’agenda el contacte d’alguns dels millors guionistes de la seva generació, com Moira Walley-Beckett o Peter Gould. A la sala de guionistes, van penjar un gran tauler de suro amb tretze targetes, una per cadascun dels tretze capítols de la temporada, i targetes amb els aspectes més importants de la història. En altres taulers van posar mapes de Nou Mèxic i Albuquerque, esquemes, fotos del laboratori de metamfetamina, tot allò que els permetés construir mentalment l’espai.

Abans de ‘Breaking bad’ va ser guionista d’‘Expediente X’ i va treballar en alguns projectes sense qualitat Sony, Showtime, HBO o FX van rebutjar el projecte, que finalment va produir el canal AMC La idea, un personatge qualsevol que decideix ‘tornar-se dolent’, va sorgir per casualitat xerrant amb un amic

ARXIU Vince Gilligan