La Barcelona argentina

En la recentment clausurada exposició del Macba Oscar Masotta. La teoria com a acció, els responsables desplegaven en una paret un “Mapa espectral” de les activitats de l’escriptor argentí a la Barcelona dels anys setanta. Masotta, teòric radical de l’art i gran difusor en l’àmbit hispànic dels ensenyaments del psicoanalista francès Jacques Lacan, va trobar a la Ciutat Comtal un terreny propici. El mapa desplegava els seus llocs de treball, alguns d’institucionals, com l’Institut Alemany, altres d’informals, com el Cafè de l’Òpera; i sobretot, l’activa Biblioteca Freudiana que va contribuir a crear el 1977. L’exposició, que a partir de novembre podrà veure’s a Buenos Aires també assenyalava personalitats pròximes a Masotta, tant del camp literari (Biel Mesquida, Eugenio Trías, Alberto Cardín, Nora Catelli), com del psicoanalític (Miquel Bassols, Sara Glasman, Enric Berenguer), alhora que publicacions i editorials amb les quals va tenir relació, com El Viejo Topo, Ajoblanco, Ucronía o Anagrama. Masotta, que s’havia instal·lat a Barcelona escapant del deteriorat i violent clima polític de l’Argentina (era l’etapa d’Estela Perón i els subsegüents cop d’Estat i dictadura militar), va morir a la capital catalana el 1979.

Com ell van ser nombrosos els intel·lectuals, artistes i periodistes argentins que arribaven a Barcelona quan la democràcia espanyola s’estava enlairant, en un moment en què la nostra indústria cultural i periodística oferia oportunitats de treball, i que es van quedar durant un temps o per sempre. Jo vaig coincidir a la redacció de Mundo Diario amb Rodolfo Vinacua, de Rosario, socialista i antropòleg, un home savi i bo. A El Noticiero Universal amb Horacio Viola, que lluïa un look Pancho Villa i escrivia de jazz, de novel·la negra i del que convingués, i amb la seva compatriota Patricia Gabancho, aviat convertida al nacionalisme català radical. Ja a La Vanguardia, i als anys vuitanta, amb Marcelo Cohen, reporter cultural i crític literari. Va tornar al seu país natal, on avui és un dels narradors i assagistes de prestigi.

En el camp editorial un argentí, Ricardo Rodrigo, va resultar decisiu per transformar Bruguera d’editorial de còmic i novel·la popular a gran segell literari, en uns anys en què Jorge Luis Borges, a qui van portar, era la gran referència; Rodrigo crearia després RBA, que presideix. Mentre Francisco Porrúa, que a Buenos Aires havia editat Julio Cortázar i Gabriel García Márquez, va tutelar des de Barcelona l’editorial Minotauro amb la seva línia de fantasia i ciència-ficció. Entre els fotògrafs, el traspassat Humberto Rivas, de qui pot veure’s a Madrid aquests dies una important retrospectiva. L’empremta argentina ha marcat tot un moment cultural de Barcelona, encara pendent d’una commemoració en regla.

Intel·lectuals, artistes i periodistes arribaven escapant del deteriorament polític del seu país