La Vanguardia (Català) - Culturas
El ballarí com a comissari
No es tracta de fixar la dansa. Ni d’emmarcar-la. Ni d’enquadrar-la. Però Boris Charmatz no només acostuma a presentar-la dins d’un museu sinó que a més se n’ha inventat un per a ella.
Boris Charmatz (Chambéry, 1973), ballarí i coreògraf, director des del 2009 del Centre Coreogràfic de Rennes que ha convertit en Musée de la Danse, director associat de la Volksbühne de Berlín des del 2017, una de les estrelles puixants en l’escena coreogràfica internacional, serà el protagonista d’una constel·lació de tres espectacles al Mercat de les Flors: 20 ballarins per al segle XX s’instal·larà al Macba (27 i 28 d’octubre), igual que ho va fer abans al MoMA de Nova York (el 2013), la Tate Modern de Londres (2015) o el Reina Sofía de Madrid (2016); poc abans (24 i 25 d’octubre) haurà presentat Flip book al Mercat, un treball de l’any 2008 que s’inspira en les fotografies del llibre Fifty years que ressegueix les coreografies de Merce Cunningham, de qui el proper any se celebra el centenari del seu naixement; i, ja el 2019 (9 i 10 de març), arribarà gestos.
“Al Musée de la Danse apostem per la investigació des del punt de vista més del ballarí que del coreògraf. I aquesta idea és molt present en els tres treballs que presentem a Barcelona: a 20 ballarins per al segle XX són els ballarins els que presenten el seu propi museu, un museu del qual ells són comissaris; a Flip book, són ells els que utilitzen un llibre per crear els seus moviments; i també són ells els protagonistes de 10.000 gestos, perquè cap coreògraf no seria capaç d’haver-los creat tots”, explica Charmatz sobre la trilogia de treballs amb què debutarà a Barcelona, una terna que permetrà una primera aproximació a la seva idea de museu de la dansa.
“El vaig fundar perquè vaig sentir, i encara sento, que era una necessitat urgent. No ho vaig fer per fixar l’art en la memòria, sinó perquè crec que necessitem institucions que ens ajudin a pensar el present en la seva complexitat. La dansa està atrapada entre dos models d’institució, l’escola i el teatre, i en cap d’ells no pot respirar: les escoles de dansa acostumen a formar part de departaments musicals, i els teatres, a estar dirigits per gent de teatre i en ells la dansa és una convidada temporal. Hi ha d’haver més models per repensar la dansa al món actual”, apunta Charmatz, que defineix el seu museu a Rennes com “el lloc on conflueixen teoria i pràctica, àmbit social i art, amateurisme i ballarins llegendaris, història i improvisació”.
Charmatz, que discrepa de la idea que creu estesa que “la dansa no té passat real ni efecte real en el futur”, portarà a 20 ballarins per al segle XX diverses generacions d’intèrprets que es mouran lliurement per les sales del Macba: alguns, habituals en anteriors representacions de l’espectacle; altres, debutants. “Cada ballarí aporta la seva experiència”, explica el coreògraf sobre aquesta proposta que s’apropia de cèlebres solos oblidats del segle passat. “No he treballat abans amb Sònia Sánchez, Javier Vaquero Ollero o Agnés Sales Martín, que aportaran una altra mirada sobre el segle XX. En canvi, altres peces i ballarins sí que són habituals: Olga Dukovnaya amb la seva versió de Temps moderns de Chaplin, Ashley Chen que rescata el llegat de Cunningham, Sonia Pregrad amb una performance de Sanja Ivekovic...”, repassa Charmatz. I afegeix: “Allò excepcional serà confrontar la meravellosa col·lecció del Macba amb la nostra pròpia i fràgil col·lecció”. I conclou: “Però la fragilitat pot ser la nostra força”. l’últim: 10.000
‘20 ballarins per al segle XX’ confrontaran la dansa amb la col·lecció artística del Macba