Repertori de lliçó diversa

Fins ara Andrés Ibáñez (Madrid, 1961) ha publicat un llibre de relats, El perfume del cardamomo (2008), i vuit novel·les, algunes de tan significatives com La música del mundo (1995), Brilla, mar del Edén (2014) i La duquesa ciervo (2017), cosa que en principi converteix aquest escriptor en un autor abocat clarament a la novel·la. Tot i això, Ibáñez, les activitats del qual inclouen múltiples facetes, des de la de músic –és pianista de jazz– fins a autor de teatre, de jove va estrenar en el circuit Off-OffBroadway dues obres, Nympho Lake i Ophelia, d’evident dèbit txekhovià, poeta, El bulevar del crimen, i assagista, recentment ha publicat un llibre de meditació i ioga, d’encertat títol, Construir un alma, és autor d’una coherència gairebé exemplar, de tal manera que la seva obra no ha deixat mai de ser una mena de vas comunicant que adopta estils i gèneres com a modes d’exemple.

Un maestro de las sensaciones és un volum de relats de variada extensió i condició, molt divers per les històries explicades i la manera de resoldre-les, que promou fascinació. Com descriu el títol mateix, en un cafè hi ha un mestre de les sensacions, és a dir, un home al qual la gent se li acosta i li explica els seus tràfecs i ell els interpreta. És, caldria dir, un home savi, un home que Ibáñez va voler modelar en dibuix al seu llibre de meditació, Construir un alma: aquell home érem tots nosaltres. Per això aquest llibre de relats oculta de manera no volguda aquella tendència a la universalitat; d’allà, així mateix, la variada textura d’aquests relats: breus, molt breus, llargs, fantàstics, alguns que podríem denominar realistes, i que inclouen, dins d’un context de clara vocació adoptada del postmodernisme, temàtiques que van des del deliri d’Abelardo y la inmensidad fins al gènere de vampirs, tan d’ara, La ciudad de los vampiros, la còpia d’antigues maneres de narrar, El espejo inca o, i aquí es defineix la manera de percebre la literatura que té l’autor, un relat japonès en vers. El que hem dit, únic.

Aquest llibre de relats només podia haver estat escrit després de l’ambient medieval i de conte de fades de La duquesa ciervo i de Construir un alma. Ibáñez ha adoptat en aquest llibre el joc de miralls. Amb fortuna.